Avancem del poder mediàtic al poder popular!

Article d'opinió
Jordi Romeu, militant d'Endavant (OSAN) Tarragonès

A L’Estat Espanyol hi està havent un moviment popular que és aplaudit pels mitjans de comunicació burgesos (fet que ens hauria de fer pensar, i molt). Un moviment popular que no vol assumir cap bandera, de moment. Però la línia roja que recorre aquest moviment emancipador revela que els oprimits estem sortint al carrer perquè ja estem farts de que les nostres condicions socials, laborals, polítiques i econòmiques facin pena; i no només això, també ens atrevim a assenyalar vagament, cada cop amb més nitidesa, als culpables: els banquers i el seu embolcall polític. Aquest moviment, per molt que esbombi i es repeteixi a ell mateix que és apolític, és clarament polític, d’esquerres.

Aquesta iniciativa ha sabut reunir l’instint de classe d’alguns treballadors i treballadores, aturades, estudiants, independentistes, pensionistes, dones explotades… però encara no som suficients. No només això, aquest entramat de subjectivitats no és suficient per imposar res a l’Estat Espanyol. Els canvis reals els farem amb un poder objectiu o no els farem. Transformar les idees en realitat no es fa resant sinó posant-nos mans a l’obra; participar en les assemblees que es fan cada dia a les 20.00 a la Plaça d la Font és un primer pas, però ni molt menys l’últim. La realitat és mòbil, o avancem o retrocedim, i suposo que tots i totes les que estem reunides apostem per avançar.

Bismarck va haver de cedir el dret de seguretat social als treballadors i treballadores després de la cruenta batalla (amb milers de morts d’un bàndol i pocs de l’altre) que va enfrontar la Commune de París contra dos exèrcits (l’invasor prussià i el nacional francès burgès) al 1871 i que just ara celebra el seu 140è aniversari. El dret de vaga, el dret de baixa laboral, les successives reduccions de la jornada laboral, el dret de baixa per maternitat,… van néixer, entre d’altres, sota l’ombra de la triomfal revolució boltxevic de 1917. Totes les millores socials s’han aconseguit a base de bufetades i el Treball Social, la Sociologia i altres ciències burgeses tergiversen la història dient que aquests drets han aparegut per obra de l’Esperit Sant, negant la lluita de classes. Fins i tot a la pacífica Revolució del Clavells portuguesa, i a la independència de Kosovo hi havia latent el poder dels fusells donant suport a una iniciativa política. A Egipte l’exèrcit nacional va recolzar les classes populars en comptes d’empoderar l’oligarquia. Aquí tenim clar que l’exèrcit espanyol (i la seva força regional: els Mossos d’Esquadra) són altament reaccionaris, defensaran la monarquia, defensaran la seva casta i sobretot no deixaran que els pobles oprimits aconsegueixin la seva independència: antes roja que rota.

Els lladres d’americana i corbata, ajudats de l’Església Catòlica, ens han educat històricament perquè tolerem aquest robatori i han aconseguit tenir guàrdies morals a cada cantonada, fins hi tot entre nosaltres, i seran el primer obstacle que haurem de superar a nivell intern: «estima el teu enemic, posa l’altra galta, no-mataràs». Només els ingenus poden creure que els poderosos renunciaran als seus beneficis sense oposar-hi resistència. Que no ens enganyin, la seva democràcia la van imposar tallant colls al 1789 i avui segueixen civilitzant l’Afganistan, Líbia i l’Iraq a base de bombes humanitàries. La qüestió no és si violència-si/violència-no, és aquí on volen que ens encallem i sovint ho aconsegueixen, la qüestió és la violència de qui i en benefici de què i cal tenir present que fins al moment ells surten guanyant.

Avui toleren la nostra presència als carrers i els fa gràcia treure’ns per la tele, (hippies, gossos, arracades, okupes,.. és un fetitxe) però si tot va bé i avancem en les nostres reivindicacions, aleshores ens ocultaran i ens transformaran en veritables orcos de Mordor, com fan amb el jovent d’Euskal Herria, de Grècia o Irlanda. Només la nostra força i determinació serà el que ens mantindrà en peu. Per això és important no menysprear la teoria revolucionària perquè ens ajudarà en els nostres passos pràctics; hem d’estudiar les revoltes i revolucions, tant victorioses com fracassades i tant del passat com del present per així, com a mínim, no cometre errors que ja s’hagin comès. Quan ens decidim a passar de les paraules als fets afrontarem la prova de foc. La unitat la trobarem a l’escalfor de la batalla i diguem-ho sense por, també als calabossos; i també descobrirem als traïdors i bocamolls. Aquesta empresa que ens hem proposat no la solucionarem ni amb tres dies ni un any, la revolució és un projecte a llarg termini i la lluita serà extremadament dura. L’Estat Espanyol ens ha posat la bota a sobre i ningú aconseguirà que ens la tregui per les bones. Davant d’això només hi ha dues postures: o suportem aixafats segles i segles o ens barallem per alliberar-nos. Que cadascú decideixi el que prefereixi. Però qui decideixi seguir aixafat, com a mínim, que no molesti als qui desitgin alliberar-se perquè quan aquests ho aconsegueixin, la victòria serà per tothom.

Organitzem-nos, creem i tastem el què vol dir realment poder popular. Cal que avancem en connectar amb altres lluites: Anem a les concentracions dels treballadors i treballadores de la sanitat que ja hi ha programades, anem a la universitat i instituts, a les fàbriques, als barris,… avancem cap a una vaga general que faci tremolar aquesta xusma… si ens limitem a dormir i a parlar en una plaça haurem perdut l’ocasió d’avançar més en la imposició dels nostres propòsits. Plutarc deia: assegurem-nos de tenir enemics exteriors perquè sinó ens començarem a barallar entre nosaltres. No cal que parlem tantes coses supèrflues ara per ara que no fan res més que buscar les nostres petites diferències i minar les nostres relacions personals! Sortim a conquerir els nostres drets! Lluitem contra l’Estat Espanyol! Pràctica!

L'atzucac de la plaça Catalunya: és imprescindible traslladar la mobilització als barris

Article d'opinió
Bernat Castro, militant de l'Ateneu Popular Octubre – Casal Independentista del Poblenou

La mobilització popular sorgida arran de les manifestacions del 15 de maig han agafat d’imprevist a tota l’esquerra sindical i anticapitalista i pel que fa a l’Esquerra Independentista potser encara més, donat que estàvem bolcats en les municipals. No pretenc entrar a analitzar en profunditat el fenomen de les acampades, no em sento especialment capacitat per fer-ho, tampoc és l’objectiu d’aquest text.  Aquest escrit neix de la preocupació que sento com a militant revolucionari, que tota aquesta onada d’indignació popular serveixi només com a vàlvula, per alleugerir el malestar social i  que acabi evaporant-se i quedi en un no res.

 Perquè, allò que ha fet tant potents les acampades és precisament una de les seves debilitats, el seu caràcter massiu gairebé gegantesc i alhora molt heterogeni.  Milers de persones aplegades per un sentiment de ràbia i indignació tant divers com les crítiques que fan a l’actual sistema econòmic. El resultat és una gran quantitat d’energia concentrada en un sol punt. impossible de canalitzar per aquest caràcter massiu i heterogeni. No hi ha cap base ideològica comuna, ni una consciència de classe compartida, si no que el nexe d’unió entre tantíssimes individualitats és el fet d’ocupar la plaça. Però I desprès de dues setmanes l’acampada de plaça Catalunya té tantes reivindicacions que és com si no en tingues cap, de fet oscil.la entre dos  estratègies que jo veig totalment oposades.

Per una banda tenim plaça Catalunya entesa com a habitat, construïda per a ser autònoma de l’exterior, amb la seva biblioteca,  zona wi-fi, l’hort ecològic, les xerrades, els tallers de massatges o de teatre i els seus propis habitants. S’allibera així una zona concreta de la ciutat i dic bé alliberar, doncs l’objectiu és crear-hi una comunitat alliberada, segregada del sistema capitalista que la rodeja.   Sense negar que sociològicament pot ser un experiment interessant, com a forma de mobilització i presa de consciència és molt limitada, el capitalisme segueix existint fora de la plaça –com vam comprovar divendres- , i tota la gent que no hi fa vida continua vivint immersa en la lògica capitalista la resta de la setmana.

De l’altra banda tenim l’estratègia que crec que ha de seguir l’EI; la plaça Catalunya com a exemple de lluita, l’inici simbòlic d’una mobilització més duradora i polititzada. Una mobilització que ha de passar del centre de la ciutat als seus barris, on sobretot desprès de les ultimes vagues generals s’ha anat creant un teixit combatiu, que aplega gent de l’EI, del sindicalisme alternatiu, del moviment veïnal, persones a títol individual, etc. Aquests són  espais de lluita nous oberts, assemblearis, polititzats i amb voluntat de permanència, espais de mida més humana on hi ha més possibilitats de participar de forma activa més enllà d’alçar o creuar els braços. En ells la gent que s’ha mobilitzat des del 15-M pot començar a polititzar-se a través de la lluita quotidiana, a  passar de la indignació per un model de societat que no vol a la il•lusió de la societat que vol, en definitiva de la crítica a la proposta. Alhora es reforçarà la lluita contra les retallades neoliberals del govern espanyol i català, una lluita defensiva que hem de guanyar si volem passar desprès a l’ofensiva.

En aquest sentit l’intent frustrat de desallotjament no ha de significar un pas endarrere en aquesta canalització cap als barris, l’ocupació de plaça Catalunya no pot ser un fi en si mateix. Entestar-se en conservar-la com si d’una fortalesa medieval es tractes, només farà que lentament es vagi buidant fins que –ara si- sigui recuperada pels seus amos originals.  De fet en la setmana anterior hem anat veient com la assistència a les assemblees generals era cada cop menor,  ara és d’esperar que torni agafi corda per una setmana més, pel rebombori mediàtic creat. Però i desprès què? Traslladar la mobilització als barris és la clau, en Felip Puig podrà desallotjar la plaça Catalunya però li costarà més treure’ns dels barris.

En aquesta línia recomano especialment llegit l’escrit de Manuel Delgado sobre les acampades: “El peligro ciutadadanista”

[Montcada] Manifestació contra les retallades socials i laborals i pel dret al treball digne

 

El pròxim dijous 30 de juny, a les 19h, a l'avinguda de la Mediterrània de Montcada hi ha convocada una manfestació-perolada per mostrar el nostre rebuig als nombrosos atacs que estan produint-se els darrers mesos contra els nostres drets socials i laborals: el tancament d'empreses i l'acomiadament de treballadors, l'augment dels ERO's, el creixement salvatge de l'atur, l'augment de la precarietat laboral que suposa la reforma laboral, l'empitjorament de l'accés a una pensió digna que suposa la darrera reforma de les pensions, l'actual atac als convenis laborals, els continus desnonaments de persones que no poden pagar unes hipoteques abusives i que es veuen obligades a abandonar les seues cases…

A Montcada, municipi de l'Horta Nord, sabem ben bé quins són els efectes de la crisi, treballadors i treballadores, aturats i aturades, homes i dones, autòctons i immigrants, autònoms i xicotets empresaris… ho estem patint en primera persona.

A Montcada també sabem que la crisi han de pagar-la els qui l'han provocada, els bancs, les muntinacionals i els rics. A Montcada coneixem els culpables de la crisi: eixos que van crear la bombolla immobiliària; eixos que han estat rescatats amb diners públics; eixos que continuen obtenint grans beneficis fins i tot en temps de crisi; eixos polítics que han afavorit les reformes socials i laborals, que han beneficiat els rics i els poderosos…

A Montcada sabem que si ens organitzem i lluitem tindrem un futur millor, perquè el futur no està escrit i depén del que nosaltres fem ara. A Montcada no ens enganyen i volem manifestarnos per fer-ho públic. És per això que us convidem a assistir-hi!

“Si lluitem podem perdre, si no lluitem ja hem perdut”

Convoca:
Plataforma d'Aturats de Montcada – Coordinadora Obrera Sindical – Endavant -OSAN

28 de Juny, dia per l'alliberament lèsbic, gai, trans i intersex

 Torna a ser 28 de juny, dia per l'alliberament lèsbic, gai, trans i intersex, i sortim als carrers per cridar ben fort que alliberem les nostres sexualitats. L'Esquerra Independentista tornem un any més a reivindicar l'alliberament sexual. Des de fa anys, apostem per sortir al carrer en aquesta data i cada any sortim amb més força i a més viles, pobles i ciutats d'arreu dels Països Catalans, d'arreu de les comarques.Cal recordar que no només és 28 de juny a les grans ciutats: és 28 de juny a tot arreu i cada dia. Volem sortir, fer-nos visibles i reivindicar-lo a tot el territori.

Volem alliberar-nos sexualment a tot arreu. Enguany volem cridar des de cada comarca, des de cada vila, des de cada poble i des de cada racó del territori que volem sexualitats lliures a totes les comarques. Contra l'homofòbia i la transfòbia ARA, SEMPRE i ARREU.

Manifest de l'Esquerra Independentista

Cartell de l'Esquerra Independentista pel 28 de juny de 2011

Manifestacions:

  • Barcelona. Dissabte 25 de juny 18.30h Plaça Universitat.
  • València. Dissabte 25 de juny. 19.30h Parterre.
  • Lleida. Dilluns 27 de juny. 20h Plaça Indíbil i Mandoni.
  • Vilafranca del Penedès. Divendres 24 de juny. 19h Plaça de la Vila.
  • Girona. Dimarts 28 de juny. 20h Pont de Pedra.

 

 

Continua llegint «28 de Juny, dia per l'alliberament lèsbic, gai, trans i intersex»

Centenars de milers de persones prenen els carrers contra les retallades socials i la corrupció

 Centenars de milers de persones s'han manifestat massivament en una jornada sense precedents als Països Catalans. Mobilitzats des de les assemblees de barris i pobles els i les indignades han pres els carrers de les principals capitals per exigir un canvi radical en la societat que acabe amb els privilegis dels bancs, les grans empreses i la classe política.

 El períodic l'Accent ha fet un seguiment de les principals manifestacions que enllacem ací baix: 

#19j València: "El president a Picassent"

#19J Barcelona: La resposta popular desmunta l'ofensiva criminalitzadora (Amb galeria de fotos d'Oriol Clavera)

#19J Palma: Una nova fita amb noves veus

#19J Girona: 4.000 veus com una de sola: "som el poble, tenim el poder!"

Des d'Endavant OSAN encoratgem a les classes populars a incrementar la seua participació en les assemblees de base que estan naixent als nostres barris i pobles. L'organització i acció popular és la millor arma per aturar les agressions socials i nacionals que estem patint i començar a construir un futur sense capitalisme, un futur socialista.

La lluita és l'únic camí!

El futur és nostre!

Suport a les represaliades Asturianes

Des d'Endavant (OSAN) volem manifestar el nostre més sincer suport a les companyes del PCPE i la CMC/CJC detingudes a Astúries.

Cada dia s'accentua més la repressió contra aquells que lluitem en els diferents pobles ocupats per l'estat espanyol. La seva repressió, però, és un senyal de debilitat, per això com més repressió patim més ens convencem que caminem pel bon camí. Aquestes detencions i l'acusació de terrorisme són un muntatge policial amb el clar l'objectiu de fer recular la lluita en defensa de la justícia social i contra el sistema capitalista.

Davant d'aquests fets, Endavant (OSAN) reitera la seva solidaritat amb els militants asturians represaliats i emplaça a totes les organitzacions i al poble treballador català a demostrar la seva solidaritat amb aquesta injustícia, que es depurin responsabilitats i denunciar el caràcter antidemocràtic de l'Estat Espanyol i dels seus governants.

Animem a la gent a participar de les convocatòries i campanyes de solidaritat que tinguin lloc en els propers dies.

Llibertat pels 5 comunistes asturians ! Amunt la solidaritat internacionalista !
 

Endavant (OSAN) Juny de 2011

 
•    Concentració de solidaritat Dimarts 21 de juny a les 19.30 hores a la Plaça de l'Ajuntament de València.

Veïns de Gràcia eviten un desnonament

Aquest dilluns 20 de juny hi havia previst un desnonament d’una família al carrer Alegre de Dalt. responent a la convocatòria de solidaritat, unes 70 persones, veïns i veïnes de la vila, s’han concentrat davant la casa des de les 9 del matí per evitar que es pogués fer efectiu. No ha estat fins cap a les onze que han aparegut els agents de la immobiliària i el funcionari del jutjat, que s’han trobat amb el grup de persones congregades que han impedit que es feu efectiu el desnonament.

 Com han explicat els llogaters amenaçats, la casa va ser venuda fa molts anys amb la condició de mantenir el lloguer a aquesta família, però la immobiliària ‘La Llave de Oro’ ha apel·lat a una llei vigent des de l’any 1964, en ple període especulatiu constructiu franquista, que permet fer fora els llogaters i enderrocar la casa si s’hi vol construir un immoble de més pisos que l’actual. Es dóna el cas que la normativa a Gràcia no permet fer nous edificis de més de dues plantes i baixos, però curiosament la propietat ha obtingut un permís de l’ajuntament per a construir-los. El cas està recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que segons el parer dels advocats de la família, mot probablement resoldrà el cas a favor dels afectats, però mentrestant hi ha el perill que es faci efectiu el desnonament i s’enderroqui la casa.


Davant d’aquesta situació s’havia convocat la concentració de suport als llogaters, que comptava amb els suport d’entitats de la vila com l’Assemblea de Drets Socials o l’Assemblea dels indignats de Gràcia, concentració que finalment ha aconseguit evitar el desnonament.

Es dóna la circumstància que la propietat, la immobiliària ‘La llave de oro’ té diverses promocions a Gràcia, com la de la travessera de Gràcia, que porten mesos buides. En els darrers temps, la mobilització contra aquests desnonaments està guanyant força, i només la setmana passada es van impedir mitja dotzena de desnonaments arreu dels Països Catalans amb mobilitzacions com aquesta. Els fets s’han produït quan recentment s’ha sabut que al nostre país hi ha més de 100 desnonaments diaris, i al districte de Gràcia una mitjana de 35 cada mes.

 Font: Gràcia viva

Clam a València pel valencià a l'ensenyament i contra les retallades

 L'assolellada vesprada del 18 de juny fou escenari d'una multitudinària manifestació per l'escola pública i en defensa del català. Desenes de milers de persones recorregueren el trajecte existent entre la Plaça de Sant Agustí i la Plaça de la Mare de Déu baix el lema “Per un ensenyament públic de qualitat: No a les retallades, sí al valencià!”. La convocatòria de la Plataforma per l'Ensenyament Públic va ser secundada de manera gairebé unànime pel conjunt de la societat civil valenciana, i per partits i organitzacions d'esquerres. La comunitat educativa tingué un pes molt gran a la convocatòria, des de tots els cantons del País Valencià se sumaven xiquets, professors, mares i pares amb pancartes dels diferents centres de provinença.

Continua llegint «Clam a València pel valencià a l'ensenyament i contra les retallades»

Silvia Palumbo ompli el Racó de la Corbella de música rebel

 Ahir 17 de juny la cantautora argentina Silvia Palumbo omplí el Racó de la Corbella de rebel·lia i orgull amb les seues cançons. La jornada, emmarcada dins la diada per l'alliberament sexual, fou encetada per la militant feminista i membre de Ca la Dona Teresa Meana, qui va recordar la necessitat de visibilitzar les dones lesbianes. De fet Teresa presentà a Silvia Palumbo com una cantautora no sols feminista sinó més bé lésbico-feminista.

El concert va aplegar una cinquantena de persones que pugueren gaudir de la força transmesa per la veu de Silvia. Les lletres de les seues cançons parlaren d'aquells càncers que cal extirpar en aquesta societat, com ara la violència de gènere –“la contracara de l'amor no és l'odi amiga meua, la contracara de l'amor és la por estimada”- l'homofòbia – “perquè et veig, perquè t'estime, és que sent l'emoció del meu cos alliberat”- la repressió de l'església – “molt quarentones, sense silicones, són impresentables, va a quedar-se l'església a soles amb tantes xiques impresentables”- o la tracta de blanques –“aquesta pàgina tracta dels crits de tantes segrestades que no canten” (escolta-la ací )

Finalment a les nou de la nit la cantautora tancava el concert agraint l'assistència i la invitació a participar dels seus actes al Racó de la Corbella així com regalant-nos un parell més de les seues meravelloses cançons.

Per a més informació visiteu:

http://www.silviapalumbo.com.ar/

 

 

Suspès per la pressió popular un desnonament a València

FONT: www.laccent.cat

>>Aquesta setmana ja s'han aturat sis desnonaments als Països Catalans

 La Plataforma de Persones Afectades per la Hipoteca de València s'ha concentrat avui divendres, dia 17 de juny, al carrer General Avilés del barri de Campanar, mostrant la seva solidaritat amb la intenció d'aturar el desnonament contra una ciutadana. La Plataforma ha exigit a l'administració central i autonòmica que aprovin, amb caràcter d'urgència, una llei en favor de la dació en pagament, així com un programa d'habitatges de lloguer a les persones que travessen dificultats econòmiques i laborals.

Els funcionaris de la Ciutat de la Justícia de València no han acudit a efectuar el desnonament programat per avui divendres, a les 10:30. Els integrants de la Plataforma de Persones Afectades per la Hipoteca de València, han emprès els contactes i accions legals per aconseguir la paralització definitiva del desnonament, en constatar greus irregularitats i errors de forma en el procediment judicial.

La Plataforma recalca que "l'èxit d'avui demostra que la unió fa la força i que les nostres iniciatives i demandes són legítimes i assumibles pels nostres representants polítics. Els gairebé 200 ciutadans que hem anat a aturar el desnonament, confirmen l'alt grau de compromís i sensibilitat existent en la nostra societat contra els intolerables i aberrants abusos bancaris".

Aquest no és l'únic desnonament suspès aquesta setmana als Països Catalans. Ahir dijous a Sabadell finalment el secretari judicial no va comparèixer per a fer efectiva l'ordre de desnonament contra una família. Més de cent persones s'havien concentrat al carrer per impedir aquest desnonament.

També a inicis d'aquesta setmana s'han aturat desnonaments a Rubí, Barcelona, Granollers i l'Hospitalet per la pressió veïnal vehiculada a través de les plataformes d'afectats. La desobediència i l'acció directa contra els desnonaments s'està estenent com una taca d'oli. Cal recordar que de mitjana, a l'estat cada dia 50 famílies són desnonades de casa seva per no poder pagar la hipoteca.