Cròniques de les concentracions de divendres al Camp.

Divendres es van realitzat fins a quatre concentracions arreu del Camp, i en d’altres poblacions -com Torredembarra- es van repartir octavetes denunciant les detencions relacionades amb la Vaga general, i reproduint l’article que un dels detinguts va escriure a Pobleviu.cat.

La primera de totes, s’ha realitzat davant l’Ajuntament de Montblanc.
I, de forma simultània, s’han realitzat concentracions a Valls -més d’una trentena de persones-, a Reus -una cinquantena-, i a Tarragona -més d’un centenar-, davant els respectius consistoris.

En les diferents concentracions, s’ha explicat l’operació repressiva iniciada el mateix dia de la Vaga General, el 29 de març, així com les detencions del cap de setmana següent, i les dues darreres d’ahir. També s’ha fet especialment èmfasi, en el fet que l’article del militant d’Endavant aparegui en la denúncia presentada pels Mossos als jutjats.

pic.twitter.com/6GmqD3Sr

L’imputat s’ha pronunciat durant la concentració de Tarragona i ha agraït el suport rebut, tot remarcant que seguirà mobilitzant-se i anima tothom a fer-ho.

 

pic.twitter.com/b6IuRaZ6

 

Breu crònica de la concentració de divendres a Girona

Una cinquantena de persones es van concentrar divendres davant l'ajuntament de Girona en protesta per la repressió que està portant a terme la Generalitat des del dia de la Vaga General, el passat 29 de març.

En aquest sentit es va recordar que a part de les noves 6 detencions realitzades aquesta setmana, continuen a presó tres persones de la vuitantena de detingudes durant el mateix dia de la vaga.

Durant la concentració es van desplegar pancartes de suport a les detingudes i es va llegir un article, d'un dels detinguts aquesta setmana, militant d'Endavant, en què denuncia la política repressiva de CIU i la manipulació dels fets ocorreguts durant la jornada de vaga. També es va llegir el comunicat conjunt d'Alerta Solidària i Endavant, que animava a mostrar tot el suport a les detingudes i a conitnuar lluitant.

pic.twitter.com/yUW3GBWc

Joan Fuster, cinquanta anys després de Nosaltres els Valencians

EJoan Fuster, cinquanta anys després de Nosaltres els Valenciansnguany es commemora el 50é aniversari de la publicació de Nosaltres, els valencians, l’influent assaig amb el qual Joan Fuster va posar al damunt de la taula la qüestió nacional del País Valencià en ple franquisme i va apostar per la construcció dels Països Catalans.

L’assemblea comarcal de l’Horta d’Endavant (OSAN) vol aprofitar l’efemèride per difondre la figura i les idees de Fuster. Per aquest motiu ha organitzat unes jornades al voltant del més important pensador valencià del segle XX amb alguns dels millors experts en la seua obra.

Continua llegint «Joan Fuster, cinquanta anys després de Nosaltres els Valencians»

Recomanacions de lectures de temàtica antipatriarcal per Sant Jordi

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
MARIA MERCÈ MARÇAL

Amb aquestes línies comencem l’article dedicat a la diada de Sant Jordi, 23 d’abril, dia del llibre i la rosa als Països Catalans, des de la Comissió Antipatriarcal d’Endavant (OSAN). Tot i que si analitzem la diada a fons, a on la tradició marca regalar una rosa a les dones en símbol d'amor vertader, i un llibre als homes com a símbol de coneixement… nosaltres ens quedarem amb la diada a la cultura, la diada que ens recorda any rere any la importància de la lectura i de tot allò que es pot aprendre a través dels llibres, ja siguin novel•les, llibres de referència, poesia o tots els gèneres que hi puguem trobar.

Per això, ens agradaria recomanar un parell de llibres per regalar, compartir o llegir durant aquestes dates.

El 2013 s’ha d’aprovar la versió V del DSM (manual de diagnòstic i estadística dels desordres mentals) i en els seus documents es continua considerant que la transsexualitat és malaltia mental. I el problema no és la transsexualitat sinó la violència social que s’exerceix sobre qui no s’adequa a les normes de gènere. El problema és l'estructura social que ens ve imposada i la qual s’ha de lluitar per destruir. El nostre entorn capitalista ens pot arribar a dificultar la creença que la transsexualitat no és un problema i que les persones ens hauríem de sentir bé en la condició, sigui quina sigui, del nostre naixement i del nostre creixement, però els atacs continus que rebem ens fan sentir “malament” i ens volen fer canviar els nostres cossos per adaptar-nos a la societat.
Per a llegir sobre el tema, recomanem “El género desordenado: Críticas en torno a la patologización de la transexualidad”, un llibre de Miquel Missé i Gerard Coll-Planas que ens parla sobre les persones trans, les seves lluites, conflictes, desitjos, … Un llibre que mostra tots els arguments en contra de la definició de la transexualitat com un trastorn mental i la crítica a la patologització des de diversos vessants (les ciències socials, la salut mental, l’activisme o les pròpies experiències).

Una altra temàtica que no podem obviar en el context en el qual ens trobem és la crisi i les retallades que estem patint, i com aquestes afecten als col•lectius més vulnerables, entre ells, les dones. Per a reflexionar sobre la qüestió trobem “Les intimitats congelades”, d’Eva Illouz. Aquesta sociòloga i escriptora d’orientació marxista plasma en aquest llibre com el capitalisme ha arribat a crear una nova cultura de l’afectivitat (“capitalisme emocional”), on el “jo” privat està més present en l’esfera pública que mai, i on les relacions íntimes vénen definides pels models econòmics i polítics de negociació i intercanvi. Ens mostra com s’ha creat i com ara les emocions també són mercaderies, i ho trobem a la literatura d’autoajuda, a revistes femenines i a altres espais socials.

I per últim, una recomanació que podeu trobar en la nostra pàgina web, en format .PDF, és un recull d’articles escrits per l’autora amb la qual hem començat aquest article, Maria Mercè Marçal. “Des d'uns ulls de dona", Recull d'articles sobre independentisme i feminisme, articles que van aparèixer originalment a la revista “Lluita”, a la secció que duu per nom el recull, on s’alterna l’anàlisi de problemes teòrics amb el comentari de l’actualitat del moment, i –a pesar d’estar escrits fa vint anys– continuen essent d’una vigència sorprenent (per exemple: l’encaix entre independentisme i feminisme encara és una “assignatura pendent” per a l’Esquerra Independentista, i l’article sobre la criminalització de l’avortament hauria pogut escriure’s fa dos mesos)*.

Comissió Antipatriarcal d’Endavant (OSAN)

Des del Sud, fem País! (25 d'Abril a Alacant)

Vine a la diada del 25 d'Abril a Alacant!!

Dissabte 28 d'abril a les 11:30 a la plaça del Mercat Central
(plaça 25 de maig) hi ha convocada, des de la Comissió Abril, la commemoració d'esta diada tan significativa per al nostre poble.

L'acte conclourà amb una cercavila fins el Casal Popular Tio Cuc .

La diada és de matí, de tal manera que la gent que vullga puga assistir a la manifestació de València de la vesprada.

Perquè som el Sud, la nostra lluita és des del Sud!!

Convoca: Comissió Abril.

 

[Sant Andreu] Solidaritat al carrer, incompetència al districte

Unes 60 persones es concentren a la Pl. Orfila en solidaritat amb les repressaliades per la jornada de vaga general i social del 29 de març. A dins, el regidor Raimond Blasi és incapaç de respondre ni estar a l'alçada del càrrec.

Convocades pel Grup de Suport de l'Assemblea Sant Andreu Indignat, sorgit arran de la repressió patida al poble el 29 de març, dia de la vaga general, una seixantena de persones es van concentrar a la Pl. Orfila. La data s'havia triat en motiu de la celebració de l'audiència pública per poder interpel·lar directament al regidor, Raimond Blasi (UDC). El motiu és que la detenció de Sant Andreu fou a càrrec de la Guàrdia Urbana, i quan ja s'havia desconvocat el piquet.

Tanmateix, la concentració, així com també el grup de suport, assumien la solidaritat per a totes les persones encausades, inclosos els presos del 29M, i n'exigien la immediata llibertat i l'absolució de càrrecs, en cada cas. “Si ens toquen a una, ens toquen a totes” és el motor principal del grup de suport.

Els esdeveniments, però, van fer que la data coincidís amb noves detencions arreu del Principat, relaciones amb la vaga del 29M. D'aquestes detencions, dues es feren a Tarragona (una d'elles, militant d'Endavant) i quatre a Barcelona (una d'elles, a un veí de Sant Andreu). Així, la convocatòria solidària prenia encara més força i assumia també la resposta a l'inici de la caça de bruixes orquestada pel conseller d'interior, Felip Puig.

A partir de les 18h, diverses persones es van anar aplegant al voltant de la pancarta que les darreres setmanes ha acompanyat l'Assemblea Sant Andreu Indignat: “Si ens toquen a una, ens toquen a totes! Llibertat presos , absolució encausades 29M, Prou repressió!”. Al costat de la seu del districte, però, ja hi havia tres furgonetes dels antiavalots de la Guàrdia Urbana i dos cotxes. Dins de la seu, desenes d'antiavalots, que havien entrat amb tot el seu equip d'atac, mostraven la cara dialogant del regidor.

A 2/4 de 7 de la tarda s'iniciava la cassolada que durant 15 minuts faria ressonar els diversos materials que la seixantena de persones havia dut. En cloure la cassolada, una persona del grup de suport va explicar els motius de la concentració i va actualizar les informacions sobre les noves detencions. En aquest sentit, va fer una contextualització sobre la situació actual de desmantellament del mini Estat del benestar que duu a terme el sistema capitalista, amb l'excusa de la crisi, la retallada de drets de les persones però no de privilegis dels polítics i els rics, i l'augment de la repressió. Després d'alguns crits de solidaritat, diverses persones van entrar a donar suport a la pregunta que es plantejava a l'audiència.

Fins a una trentena de persones van entrar a la seu, no sense abans haver d'esperar fer-una per una i patint un lleu escorcoll per part de la Guàrdia Urbana. Un cop a dins, quan es va plantejar la pregunta, el regidor Raimond Blasi va evitar respondre a les preguntes, tot contestant amb evasives o donant la paraula al cap de la GU; aquest fet va situar al regidor com una persona completament inútil en el pla polític.

La gent va abandonar la seu, indignada, i es va retrobar amb la vintena de persones que esperaven fora. Un cop explicat com havia anat a tot, es va declarar al regidor persona non grata i es van repetir els crits de solidaritat i la cassolada. En acabat d'aquesta, es va convidar la gent a participar de les diferents convocatòries antirepressives, com eren la concentració en aquells mateixos moments a la comissaria de Les Corts, la concentració de dissabte a les 11h a la Ciutat de la Justícia, i la manifestació antirepressiva del diumenge 22 a les 18h a Plaça Catalunya.

La concentració d'ahir, doncs, va servir per evidenciar que Raimond Blasi no pensa desviar-se ni un mil·límetre de la línia repressiva del conseller d'interior Felip Puig; que és un inútil políticament; i que l'audiència pública és una pantomima de participació ciutadana. Així mateix, la veu de l'Assemblea Sant Andreu Indignat es va poder fer sentir gràcies a la solidaritat, a la presència al carrer i als propis mitjans. D'aquí tothom n'hem de prendre bona nota.

Enllaços

ACN.Una cinquantena de persones protesta al districte de Sant Andreu per les detencions del 29-M

http://acn.cat/acn/664805/Societat/video/ple-sant-andreu-districte-.html

BTV. Cassolada per demanar l’alliberament dels detinguts el 29-M

http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/04/19/cassolada-per-demanar-l%E2%80%99alliberament-dels-detinguts-el-29-m/

Adjunt – Pregunta feta al districte

Amb el desmantellament del “mini Estat de benestar” mitjançant les retallades dels nostres drets que el seu partit estan portant a terme, al bell mig de l’anomenada “crisi” que nosaltres no hem provocat, ens fan una reforma laboral que comdemna a la població a una situació de precarietat, atur i patiment.

Com a resposta legítima a tanta agressió, es convoca la vaga general i social el propassat 29 de març.

La resposta del seu govern i de l’Ajuntament que vostè, repres
enta, ha estat la violenta repressió, amb policies sense la perceptiva identificació i l’ús de material antiavalots, com ara gasos lacrimògens , bales de goma, pallisses, etc.

El resultat ha estat el de desenes de persones ferides, algunes amb pèrdues d’ulls i melses, més de 50 detingudes i 4 nois ficats a la presó.

La Guàrdia Urbana de Sant Andreu, sota les ordres del seu equip de govern, va detenir una persona que participava d’un piquet de vaga pacífic en el moment que aquest ja s’havia dissolt, carregant contra els veins i veïnes que intentaven dialogar amb els guardies, imputant una segona persona i demanant diverses identificacions.

PREGUNTA: Sr.Blasi, pensa vostè continuar aquesta política represiva, o ans el contrari pensa fer alguna cosa pels dos veïns imputats que poden arribar a ser comdemnats, entre els dos, a penes de fins a 10 anys de presó, com ara intervenir al seu favor davant el seu partit i si calgués davant els jutges, tenint en comte que la responsabilitat d'aquest procés és de la Guàrdia Urbana que el seu equip de govern comanda I que són persones arrelades al poble i membres de la Bastonera, Endavant, l’Assemblea d’indignades, el Casal Independentista, la CGT o el comitè de descansos d’autobusos?

Aturem la cacera de bruixes, per la llibertat dels companys vaguistes

Fa massa dies, des de molt abans de la Vaga General, que sentim a parlar de la necessitat de reformar lleis, normes, codis, ordenances… amb la finalitat de posar fi a la violència urbana d’uns pocs.

El més greu però, més enllà de la formalització d’aquests canvis normatius, de l’enduriment populista del Codi Penal, criticat per amplis sectors del món jurídic català, és la consolidació que aquests canvis pretenen establir en les nostres relacions diàries vers les injustícies socials, el tracte amb l’administració i l’acceptació del sistema econòmic vigent. Ens trobem davant una ofensiva que fa anys que dura i que pretén, a mesura que se’ns retallen drets socials i nacionals, propagar la retallada dels drets civils a la legítima protesta. Precedit per l’estigmatització de qui es manifesta. Acompanyat per la por a la represàlia. Guarnit amb la crítica demagògica de tants mitjans de comunicació que només veuen el dit i mai la lluna que aquest assenyala.

Des d’Endavant i des d’Alerta Solidària, com la resta de col·lectius de l’Esquerra Independentista, som conscients que l’actual context social és de lluita. De combat contra l’agressió contínua als nostres drets, arrencats amb esforç, a voltes a cops, de les generacions que ens precedeixen. Se’ns prometia progrés amb la Unió Europea i la recepta neoliberal. I cada dia som més a prop de la intervenció i comencen a imposar-nos els mateixos nivells de precarietat que pateixen ja els companys portuguesos, grecs, marroquins…

El dia de Vaga General va fer visible aquest conflicte. Protagonitzat per una part de la població que no es resigna i que apel·la a la resta a perdre la por. A assumir el rumb del país en uns temps de canvi on l’alternativa ja no és només possible sinó més que mai, necessària.

La detenció d’en Josep Maria, a Tarragona, militant d’Endavant, per la seva participació en la Vaga, així com el processament d’una vintena més d’independentistes, entre la vuitantena de persones encausades com a xifra general, denota que qui ens governa té posada la direcció fixa, en el camí de la precarització, l’empobriment i la necessària repressió per imposar la pau romana. Amb en Josep Maria, avui, 19 d'abril, cinc companyes més han estat detingudes. Quatre a Barcelona i una altra, també a Tarragona.

Cridem a la solidaritat amb en Josep Maria i la resta de detingudes, exigim la seva llibertat immediata i sense càrrecs. Però també cridem al conjunt de la societat catalana a perdre la por. A organitzar-se i sortir-nos del camí que ens imposen per assolir un futur digne en uns Països Catalans lliures.

Finalment, volem recordar que els grups de suport als vaguistes presos (Dani, Isma i Javi) han convocat una manifestació, que nosaltres recolzem, aquest diumenge, dia 22, a les sis de la tarda a la plaça de Catalunya de Barcelona.
 

Per la llibertat dels presos de la Vaga General,
Per la retirada de càrrecs de totes les persones represaliades,
Cal intensificar la lluita popular!

 
Tarragona,
19 d’abril de 2012
 
Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional)
Alerta Solidària (Organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista)

Prou repressió ! Defensar els nostres drets no és cap delicte !

Dijous 19 d’abril han estat detingudes 4 persones a Barcelona i 2 persones a Tarragona, una d’elles militant d’Endavant (OSAN). Aquestes detencions s’emmarquen en una operació repressiva relacionada amb la darrera Vaga General i evidencien que tal i com va passar durant la jornada de vaga els cossos policials desplegats als Països Catalans continuen jugant el seu paper de protectors del capital.

Des d’Endavant (OSAN) volem mostrar el nostre suport als detinguts d’avui, als tres empresonats i a la resta de detinguts i detingudes d’aquesta onada repressiva que vol legitimar unes reformes normatives que degradaran encara més els nostres drets civils fonamentals com són el de manifestació i reunió.

Continua llegint «Prou repressió ! Defensar els nostres drets no és cap delicte !»

Idealisme, reformes i suquet de peix

Article de Joan Sebastià Colomer i Tejada, militant d'Endavant (OSAN)
Publicat a L'ACCENT 221

Per “mirar la realitat des de la cultura” en Manel Fuentes va convidar el divendres 17 de febrer a Catalunya Ràdio Josep Ramoneda, Lluís Foix, Xavier Bru de Sala i Pere Portabella. La idea pretén tenir continuitat, no sé si amb plantilla fixa. L'amplitut del tema del debat, encara que no ho sembli, és d'allò més útil per veure amb quins vapors -més paralitzants que el vi de granel després d'una calçotada- els propagandistes de la burgesia enterboleixen les nostres ments.

No entraré en detall sobre qui va dir què en una taula tan sectàriament democràtica i liberal. Ells disposen de la llibertat i la democràcia de tal manera que, casualment, s'assemblen tant els uns als altres que ara no podria precisar qui va dir: “en economia no es pot ser radical. En art, si i probablement se n'hagi de ser”. És segur que no ho va dir en Portabella per què en tota taula burgesa hi ha d'haver el radical i aquest era en Portabella. Però compte: “radical per què va a l'arrel de les coses”, no per què tingui ni remotament la intenció de canviar-les, postura molt raonable si vol seguir servint suquet de peix a Pasqual Maragall, Miquel Roca, Joaquim Nadal, Macià Alavedra i altres “radicals” al seu mas de l'Empordà, fortament escortat per la Guàrdia Civil, segurament alertada per la perillosa concentració “de radicalitat”. No sembla que tots plegats pateixin pel futur de l'esdeveniment, ja que, segons diu “estem en una situació i jo crec que hi serem com a mínim durant totes les nostres vides i les dels joves que ens estan escoltant, en que no es generarà una alternativa al sistema de les democràcies capitalistes que poguem pensar que és millor per la humanitat, pels drets humans, pel benestar polític. Per tant, només podem estar en reformes del sistema a través de la democràcia, l'intercanvi d'opinions, els mitjans de comunicació, etc.”. I així, reformes i suquet de peix pels segles dels segles.

Quan hom viu en un món de fantasia com aquest és fàcil que se li acudeixin idees com que “en la història de la humanitat les coses que queden dins el món de l'art són les que estan implicades en els canvis fonamentals històrics”, quan és fàcil comprendre que si l'art reflecteix els “canvis fonamentals històrics” és justament per què és una cosa que està fora dels “canvis fonamentals històrics”. Però cal aferrar-se a un clau roent si el propi projecte de transformació -radical, això si- té un suquet de peix per tot armament. Lluís Foix, també afectat per aquest tipus de dislèxia idealista per la qual tots els fenòmes són capgirats i convertits en una narració absurda, deia que “els alemanys estan tractant els meridionals com si fóssim una mena de ganduls” i en deduïa que “aquí hi ha un debat cultural de fons”. Foix s'ha licenciat en Periodisme i Dret, ha estat director de La Vanguardia i corresponsal a Londres i Washington per aquest diari. Però res d'això li ha permès comprendre que si els alemanys diuen les típiques estupideses xenòfobes de sempre sobre els meridionals -i d'altres races infames de l'est, suposo- és per què tenen les mateixes aspiracions imperials de sempre. I aquesta és la qüestió de fons i no té res de cultural.

Gràcies a aquests paradisos artificials, si d'aquí uns anys els europeus ens trobem enmig de la típica carnisseria que organitzem per cortesia dels alemanys cada trenta anys (ep, ja fem tard!), podrem dir que tot plegat és el resultat d'una explosió incontrolable que té a veure amb l'inconscient col·lectiu i la única finalitat de la qual era matar jueus, gitanos, moros o el que s'escaigui en el moment. I que les necessitats d'expansió del capital financer i de control dels recursos per part d'una burgesia rapinyaire no hi tenen res a veure.

Ara parlem nosaltres !

 L'arribada al govern de la Generalitat de Catalunya de CIU encapçalat per Artur Mas, ha estat duent a la pràctica un brutal programa de retallades socials i repressió contra les protestes sense precedents. Els convergents han posat les institucions autonòmiques a disposició de les classes dominants i des de la seva arribada al poder han governat contra la majoria de la població.

 pic.twitter.com/NlfQTqVy


Continua llegint «Ara parlem nosaltres !»