Endavant (OSAN) https://www.endavant.org Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) Mon, 16 Apr 2018 14:16:54 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=4.9.5 Des del País Valencià, avancem cap a la ruptura i l’autodeterminació! https://www.endavant.org/des-del-pais-valencia-avancem-cap-a-la-ruptura-i-lautodeterminacio/ Mon, 16 Apr 2018 14:00:11 +0000 http://www.endavant.org/?p=19574 Llegir més →]]> Des del País Valencià, avancem cap a la ruptura i l’autodeterminació!

Unitat Popular per la independència dels Països Catalans!

Declaració política d’Endavant en motiu del 25 d’abril, Diada del País Valencià

A un any i escaig d’unes eleccions municipals, autonòmiques i europees, el País Valencià constant, un cop més, que la via institucional no és cap sortida per a les condicions de vida de les seues classes populars i la seua classe treballadora. Les ja de per si tímides mesures impulsades pels autoanomenats governs del canvi, incapaces de revertir un espoli social, nacional i econòmic crònic, topen amb una realitat encara més dura: el tancament per dalt dins del sistema econòmic i autonòmic espanyol. Les autonomies han mort i tota eixida amb dignitat passa per la construcció de sobiranies, la recuperació de drets i l’exercici de l’autodeterminació.

Del 2015 al 2016, els ingressos mitjans anuals de les llars (renda mitjana de les llars) van arribar als 22.744 euros en 2014, un 2,8% més que l’any anterior. Aquest tímid augment, però, no és tal si el comparem amb l’encariment del cost de la vida: aigua, llum i gas s’han disparat molt per sobre d’aquest 2’8%, revertint en una pèrdua del poder adquisitiu de la població. El 19% de la població resident al País Valencià està per davall del llindar de risc de pobresa distribució de renda en 2015, això són 0,5 punts més que l’any anterior. El 43,3% de les llars afirma que no té capacitat per a afrontar gastos imprevistos en 2016 (1,9 punts més que l’any anterior). El 43% de les llars manifesta arribar a fi de mes amb dificultat o molta dificultat en 2016.

Tot això no ho diem nosaltres, ho diu el Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana. El que sí que reafirmem i constatem nosaltres, un cop més, és que aquestes condicions han vingut per a quedar-se i afecten, en major mesura, les dones treballadores: escletxa salarial, precarització, privatització, violències, control migratori, racisme… La crisi sistèmica del capitalisme patriarcal, reconeguda a partir del 2008, no és puntual i conjuntural: s’ha convertit en un mecanisme pel qual s’han imposat noves condicions socials i laborals a la classe treballadora.

El miratge de la redistribució econòmica, bandera de la socialdemocràcia durant el segle XX per frenar les revolucions, s’ha esfumat com un oasi enmig del desert. La Unió Europea, organisme de les elits econòmiques del vell continent per repartir-se els negocis i el pastís entre elles, no farà cap concessió, ni a la població interna (restricció de drets socials i laborals, tractats neoliberals amb els EUA o Canadà) ni externa (del col·laboracionisme imperialista a les fronteres assassines amb concertines o la mediterrània convertida en una vergonyosa fossa comuna).

A l’Estat espanyol, el miratge de la redistribució econòmica s’afegeix el de la redistribució autonòmica: ja no hi ha cafè per a ningú. Aquest 2018, Montoro ja va anunciar 353M€ menys al País Valencià, que s’afegirien als 780M€ i 67M€ menys per al Principat i les Illes, respectivament. L’anul·lació de la Llei de Sanitat Universal o el Decret de Plurilingüisme al País Valencià se sumen a l’aplicació del 155 al Principat i al control econòmic dels Països Catalans sota l’albera a través del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic) i el límit constitucional del deute. Les vies neoautonomistes, els camins de les millores del finançament, els projectes polítics del tripartit que es contenten amb la simple gestió de les misèries autonòmiques, han arribat a un atzucac. Ras i curt, no hi ha camí a la redistribució, sinó un retorn a la recentralització més ferotge i bèstia d’un Estat fill del franquisme.

Al nacionalisme econòmic, veritable objectiu a assolir, l’Estat espanyol hi afegeix el nacionalisme ideològic: els cadells del feixisme corren lliures i impunes pels carrers del nostre país. Amb l’excusa del procés sobiranista al Principat, el feixisme ens ha recordat que té molt clara quina és la nostra nació, els Països Catalans. Atia el feixisme també a Mallorca i de forma encara més crua i descarnada ací, al País Valencià. Les brutals agressions feixistes del passat 9 d’octubre, amb la complicitat i convivència de la policia espanyola, deixen clar que l’Estat espanyol utilitzarà totes les armes legals i il·legals per frenar qualsevol proposta emancipadora.

Davant d’aquesta ofensiva estatal recentralitzadora nacionalista espanyola, atravessada per un reforçament patriarcal de les violències masclistes, no podem fer altra cosa que respondre amb un rearmament i una ofensiva en la triple emancipació: nacional, social i feminista. I això, al País Valencià del 2018 passa per seguir construint estructures que caminin indefectiblement cap a la independència, el socialisme i el feminisme arreu dels Països Catalans. Els projectes polítics que pretenen un retorn a l’estat del benestar estan destinats al fracàs: ja no hi ha cap engruna a redistribuir. El mateix president de la Generalitat, Ximo Puig, s’ho pregunta malgrat que és incapaç d’assumir la veritable resposta: la infrainversió, l’infrafinançament dins l’Estat espanyol són estructurals i davant de les negatives espanyoles no hi ha cap altra via que l’autodeterminació.

Només un projecte que es plantege la superació del capitalisme, la reapropiació de drets i la recuperació de sobiranies té la capacitat d’aportar un futur d’esperança a les dones treballadores, a les classes populars i al mateix planeta. Celebrem, doncs, que el passat dia 1, tornara a mans públiques l’Hospital de la Ribera, però cal seguir batallant perquè continue l’aturada i reversió d’externalitzacions de serveis bàsics a l’educació, infraestructures, aigua…

Per això que, ara més que mai, toca apostar per la construcció de la Unitat Popular arreu dels Països Catalans, per aprofundir i consolidar en aquelles escletxes obertes. Així mateix, la construcció de la Unitat Popular és necessària per construir una alternativa política nacional. Només quan ens organitzem podem defensar els nostres drets: la lluita ens permet visibilitzar conflictes i combatre’ls d’arrel; ara més que mai toca organitzar-nos per fer-ho possible.

La vaga general feminista del 8 de març, d’èxit absolut tant al País Valencià com al conjunt de la nació, reforça la necessitat del feminisme de classe com a pal de paller. Les dones treballadores no som un col·lectiu, una part: som el poble i som la majoria. Totes aquelles conquestes que millorin les nostres condicions materials de vida són extrapolables a la resta de la classe treballadora. Calen canvis reals en l’estructura econòmica, en el nostre dia a dia. Totes aquelles lleis que no ens tenen en compte ens van a la contra. I sabem que tampoc seran lleis les que acabaran amb la desigualtat sexista: cal un repartiment dels treballs i la riquesa, cal posar al centre les necessitats de les persones i no dels mercats.

En uns espais polítics com l’Estat espanyol i la Unió Europea, que no hi entenen de drets i llibertats, sinó d’economia, apostem per:

  • L’organització per exercir drets irrenunciables. Apuntem al poder, a bancs, grans empreses, oligarquies. Quan defensemreivindicacions pels nostres drets, és quan avancem.
  • El bastiment d’un moviment popular de ruptura a partir dels espais organitzats, capaç d’enfrontar-se a l’Estat. Això només ho podrem fer les classes populars, les oligarquies i la burgesia s’han demostrat inútils per avançar amb el trencament amb l’Estat espanyol.
  • Països Catalans com a marc de present i futur. No són un projecte històric o del passat, són el projecte polític que pot fer fracassar aquesta regeneració espanyola. Els Països Catalans són un projecte viu i que pot fer trontollar el tancament espanyol.
  • Drets i sobiranies per una vida digna. Un poble no és digne si no ho és la gent que hi viu, si no té una vida digna. Recuperem drets i construïm sobiranies com a passes necessàries i imprescindibles en la lògica de recuperació de la propietat privada, de superació dels processos d’explotació, camí de l’expropiació i el control popular dels mitjans de producció.
  • La desobediència per avançar en la conquesta de drets. També en el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans. Per canviar les relacions de dominació entre burgesies, estats i poble, el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans no és negociable.

Per la independència, el socialisme i el feminisme, construïm Unitat Popular arreu dels Països Catalans!

Manifestació de l’Esquerra Independentista: dissabte 21 d’abril, 18 h, pl. Sant Agustí, València

]]>
Prenem la paraula: pel País Valencià, pels Països Catalans! https://www.endavant.org/prenem-la-paraula-pel-pais-valencia-pels-paisos-catalans/ Sun, 15 Apr 2018 11:00:56 +0000 http://www.endavant.org/?p=19511 Llegir més →]]> 25 d’abril de 2018, Diada del País Valencià

Davant la repressió, l’empobriment generalitzat, l’autonomisme i en centralisme

Prenem la paraula: pel País Valencià, pels Països Catalans!

 

Convocatòria de l’Esquerra Independentista

Manifestació a València el dissabte 21 d’abril, a les 18 h, des de la Plaça Sant Agustí

]]>
Guillem Agulló: 25 anys amb tu! https://www.endavant.org/guillem-agullo-25-anys-amb-tu/ Wed, 11 Apr 2018 13:31:25 +0000 http://www.endavant.org/?p=19565 Llegir més →]]> Avui fa 25 anys que al cel dels Països Catalans hi tenim un nou estel: el company militant de Maulets Guillem Agulló va ser assassinat per un grup de feixistes a Montanejos (l’Alt Millars). Només l’autor material de la punyalada, Pedro José Cuevas Silvestre, va ser condemnat a 16 anys de presó, dels quals només en va complir 4. Cap dels altres autors còmplices necessaris de l’assassinat va ser condemnat en un judici que van voler despolititzar i tractar «d’enfrontament entre bandes rivals». Eren els anys més durs de la Batalla de València i de la lluita antifeixista arreu de la nostra nació.

L’assassinat d’Agulló va demostrar la impunitat del feixisme als Països Catalans: el seu assassí ha arribat a presentar-se per llistes de partits d’extrema dreta. Des d’aleshores fins a la vergonyosa i ignominiosa absolució dels neonazis de l’operació Panzer, passant per l’assassinat de Roger Albert, l’any 2004 a Gràcia, o les constants i creixents agressions feixistes arreu dels Països Catalans, demostren la vigència i violència del feixisme de carrer a l’Estat espanyol, que ha comès un total de 88 assassinats des del 1980.

Des del seu assassinat, l’Esquerra Independentista commemorem cada any la seva mort i en recordem la seva lluita amb actes reivindicatius arreu del territori. Som les seves companyes de militància, som filles del seu estel, la seva lluita és la nostra i ho serà fins que guanyem. El revifament de les agressions feixistes arreu del país, amb especial èmfasi la passada diada del 9 d’octubre, ens demostren que tenim molta feina per fer: el feixisme avança si no se’l combat.

Enguany, s’han multiplicat els actes en commemoració arreu dels Països Catalans que tindran lloc tant avui mateix, quan es compleixen els 25 anys del seu assassinat, com els dies previs i posteriors. La commemoració finalitzarà el proper dissabte 14 d’abril, a les 17.30 h a Burjassot, el seu poble natal, on se celebrarà la manifestació nacional i homenatge a Guillem Agulló, en motiu dels 25 anys del seu assassinat. La manifestació està organitzada per Arran i tota l’Esquerra Independentista hi donem suport i hi convoquem. Posteriorment, hi haurà un petit concert.

L’Esquerra Independentista organitzem busos que sortiran de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Vilafranca, Vic, Manresa i Castelló el mateix dissabte 14 i tornaran en acabar els actes.

]]>
Comunicat de l’Esquerra Independentista davant la detenció de persones relacionades amb CDR https://www.endavant.org/comunicat-de-lesquerra-independentista-davant-la-detencio-de-persones-relacionades-amb-cdr/ Tue, 10 Apr 2018 10:20:55 +0000 http://www.endavant.org/?p=19547 Llegir més →]]> Aquest dimarts 10 d’abril i fins al moment, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra han detingut a un total de 8 persones relacionades amb els Comitès de Defensa de la República. Davant d’aquests fets i davant la possibilitat de més detencions:

En primer lloc, des de les organitzacions de l’Esquerra Independentista volem mostrar tota la nostra solidaritat amb els CDRs i amb la seva acció política reivindicativa, en forma de desobediència i resistència civil activa i no violenta, que assenyala el conflicte democràtic i la vulneració sistemàtica de drets civils i drets polítics a Catalunya.

En segon lloc, denunciem la persecució política per part de l’estat espanyol a tot el moviment independentista i la campanya de criminalització dels CDRs per part de mitjans de comunicació, partits polítics, cossos policials i poder judicial del règim. Aquesta campanya pretén construir un relat de “falsa violència” que mai ha existit per tal de poder legitimar la repressió cap a l’autoorganització popular i cap al conjunt del moviment republicà.

En tercer, denunciem la repressió i la violència institucional i ens posicionem a favor de la llibertat d’expressió i a favor de la voluntat popular d’exercir el dret a l’autodeterminació i de construir un país millor, des de baix i per a totes. És amb l’organització i la desobediència que hem avançat i podrem seguir avançant a l’hora de materialitzat el dret a l’autodeterminació al Principat i arreu dels Països Catalans.

Finalment, ens sumem a totes les mobilitzacions convocades avui des dels Comitès de Defensa de la República d’arreu del Principat.

]]>
L’autodeterminació no pot ser moneda de canvi https://www.endavant.org/lautodeterminacio-no-pot-ser-moneda-de-canvi/ Mon, 09 Apr 2018 05:00:14 +0000 http://www.endavant.org/?p=19533 Llegir més →]]> Amb la mateixa intensitat amb què aquests dies hem sortit al carrer per reclamar l’alliberament dels presos i preses polítiques i el retorn de les persones exiliades, avui discrepem frontalment del full de ruta exposat per Carles Puigdemont en conferència de premsa.

Si la solidaritat antirepressiva no es pot condicionar a contrapartides polítiques, l’opinió política de les persones represaliades ha de poder ser analitzada críticament.

L’operació d’estat del 155 va ser derrotada a les urnes el passat 21D. La voluntat popular demanava la restitució del govern i el no reconeixement de l’autoritat dels aparells de l’estat sobre la sobirania de Catalunya. Conformar un govern autonòmic nou, adaptat al marc i resolucions dels aparells de l’estat creiem que contradiu el vot expressat el 21D.

Observem amb preocupació i alarma les crides per tal que l’Estat s’assegui a negociar, sense ni tan sols definir com a punt de partida l’inalienable dret d’autodeterminació que tenim com a poble. L’exercici del dret a l’autodeterminació no pot ser moneda de canvi per altres objectius. Un nou encaix de Catalunya dins l’Estat espanyol, forçat per la violència policial i judicial, és l’antítesi de l’exercici de l’autodeterminació i de tot allò que l’1 d’octubre significa.

]]>
[Roda de premsa] A Tarragona, seguim defensant els nostres drets https://www.endavant.org/roda-de-premsa-a-tarragona-seguim-defensant-els-nostres-drets/ Tue, 03 Apr 2018 16:05:40 +0000 http://www.endavant.org/?p=19450 Llegir més →]]>

Tenim més de 20 tarragonines encausades per defensar les urnes, el referèndum, el dret a vaga de les classes populars i per la llibertat d’expressió.

Construïm xarxa i suport mutu: demà omplim les escales de la Plaça de les Cols de Tarragona per a solidaritzar-nos amb les encausades.

És per aquest motiu que us cridem a la roda de premsa per a denunciar aquesta situació repressiva que estem patint als Països Catalans i en concret a Tarragona. També, aprofitarem la cita, per a fer pública l’estratègia del les citades a declarar el dijous 5 d’Abril a les 9h als Jutjats de Tarragona. Se les acusa de participar i ser “els cabecillas” de la Vaga General del dia 3 d’Octubre a Tarragona. Acusació molt greu ja que s’està negat el dret a vaga totes les treballadores vam conquerir i cap de les citades va ser identificada en persona aquell dia.

És per això que de bou, fem una crida a la solidaritat en forma d’omplir aquestes escales tant simbòliques de Tarragona.

Omplim les escales! On hi ha lluita, hi ha repressió i on hi ha repressió hi ha #solidaritat.

]]>
Que cremi la monarquia! https://www.endavant.org/que-cremi-la-monarquia/ Fri, 16 Mar 2018 15:24:32 +0000 http://www.endavant.org/?p=19416 Llegir més →]]> Després de rebre la sentència del Tribunal Europeus de Drets Humans, en què condemna  l’Estat Espanyol per haver reprimit la crema de fotografies del rei, encarem el moment present
responent a la pregunta, i ara què?

Cremar fotografies de la família reial, en públic, amb fotografies grans, petites, amb  foc real o simulat, encaputxats o a cara descoberta, sigui com sigui no és delicte. No  ho podia ser i ara, a més, tenim una sentència que obligarà a tots els jutges espanyols  a empassar-se l’orgull i haver d’arxivar o absoldre totes les persones que siguin  encausades pel denominat delicte d’injúries a la Corona.

Més. Cau també la persecució al delicte d’ultratge a Espanya. És a dir, s’esdevé a la  pràctica la impossibilitat de castigar aquells qui cremin banderes espanyoles o altres  símbols que han estat, per la referida sentència, assimilats tots ells per la  representativitat major i superior que ostenta la Casa Reial.

De res serviran la manipulació informativa d’agències com EFE, EP o mitjans del Grup  Godó. No és veritat que Europa recrimini l’Estat per haver castigat de manera  desproporcionada amb penes de presó, que foren substituïdes per multes. Sinó que Europa recrimina l’Estat per castigar, independentment de cap consideració de proporcionalitat, un clar acte de llibertat d’expressió i de crítica política.

Tampoc tenen sentit intents, d’oportunisme partidista, fets per algunes formacions polítiques i socials d’instar l’Estat a modificar les seves lleis per adequar l’ordenament jurídic espanyol als mínims democràtics exigibles en un país del segle XXI. No estem on som, amb el conflicte que vivim, per anar encara demanant que l’opressor revisi la seva agressivitat. No demanem que modifiqui el seu marc normatiu. Som i hem de seguir sent la desobediència que desborda el seu ordenament, que ja no té legitimitat i d’aquí poc tampoc tindrà aplicabilitat. No supliquem drets. Els exercim.

La monarquia espanyola ha de seguir cremant. Perquè ella ens crema a diari a totes nosaltres. Perquè xucla 50 milions d’euros anuals de les arques públiques; combina escàndols sexuals amb negocis amb traficants d’armes; i justifica la repressió contra qui només pretén exercir pacíficament la democràcia. Acumula raons de sobres per a ser cremada políticament i pública. Per tot arreu. Ahir, avui i demà.

Amb l’inici de les Falles, i per tot els motius exposats, l’Esquerra Independentista insta a fer prevaldre els nostres drets, a la llibertat d’expressió i a la materialització de la República. I ho farem cremant fotografies de la família reial com a millor manera de fer-nos respectar, de denunciar les mancances democràtiques d’un Estat fallit i que comencem poc a poc a superar.
Al teu poble, barri, ciutat… Organitza’t i crema’l!
Jo també cremo la Corona!

València, Països Catalans, 15 de març de 2018

IMG-20180316-WA0012

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

]]>
Jornada històrica de vaga general feminista als Països Catalans https://www.endavant.org/jornada-historica-de-vaga-general-feminista-als-paisos-catalans/ Sun, 11 Mar 2018 09:50:30 +0000 http://www.endavant.org/?p=19355 Llegir més →]]> Jornada històrica de vaga general feminista als Països Catalans

La jornada de vaga general del 8 de març de 2018 ha posat al centre de la lluita les dones treballadores

Convocades pel moviment feminista internacional, centenars de milers de persones, especialment dones treballadores, prenem els carrers dels Països Catalans gràcies a una vaga general feminista que situa la doble explotació al centre del debat.

La vaga general feminista del 8 de març de 2018 marcarà un punt d’inflexió en la lluita del feminisme de classe arreu i en especial als Països Catalans. Amb l’empara legal d’una vaga general, centenars de milers de persones, en especial les dones treballadores, vam prendre els carrers per aturar el món que es mou gràcies a la nostra feina invisibilitzada. Arreu, s’han viscut massives mobilitzacions que han estat històriques, sobretot a les grans ciutats del país. Centenars de dones als matins, que ens tornàvem milers al migdia i centenars de milers a la tarda, vam omplir els carrers per denunciar, com assenyalàvem l’Esquerra Independentista, que no aguantarem més privilegis dels homes i la patronal.

A falta de veure com contribuïm a consolidar la flama del 8M en la lluita diària, avancem algunes valoracions i reflexions:

  • El moviment feminista ha estat capaç d’articular una mobilització internacional situant les dones treballadores en el centre del conflicte. Això no és una flor d’estiu, sinó d’un treball constant, organitzat, silenciós i sovint silenciat, militant, única garantia per obtenir fruits en aquesta i en totes les lluites polítiques. En aquest sentit, el camí no ha estat fàcil: ja el 2014, el maig i l’octubre van viure dues jornades de vaga de totes que cal entendre-les com llavor del que vam viure aquest 8M. De la mateixa manera, aquest 8M és llavor del que construirem en el futur, que ja és present.
  • Aquesta necessitat del treball constant s’ha vist reflectida en una major participació en barris, viles i ciutat on el feminisme organitzat fa més temps que hi ha arrelat i situa aquesta lluita al centre del conflicte.
  • Tanmateix, cal destacar també la creació i articulació de comitès de vaga feministes per a l’ocasió. És clau que aquests espais articulats no desapareguin i siguin l’embrió d’una lluita diària perquè la flama del 8M segueixi cremant.
  • La vaga general s’ha dut a terme gràcies a la convocatòria legal de sindicats anticapitalistes i/o minoritaris, recollint la demanada del moviment feminista. Mentre, els sindicats grocs/majoritaris a l’Estat espanyol van convocar només dues aturades de 2 hores en tot el dia, fent-li un flac favor al moviment feminista. Més enllà de l’impacte sobre l’economia productiva -cal recordar que aquest no era l’objectiu central de la vaga, precisament per la seva essència, sinó també de cures i de consum-, cal destacar, de nou, la inoperància de les centrals sindicals per respondre a les necessitats de la classe treballadora. Podríem dir, sense eufemismes, que es preocupen molt més de mantenir el seu status quo i el de la societat capitalista i patriarcal a la quals serveixen que no pas de respondre a les demandes i necessitats de la classe treballadora i de la seva majoria més oprimida, les dones treballadores. Tant l’actitud dels sindicats grocs com el paper de certs partits polítics demostra que no aposten realment pel feminisme sinó que només els serveix com a façana per no quedar despenjats mediàticament de l’assumpte, en clau oportunista.
  • En aquest sentit, cal destacar com els piquets de vaga han abraçat tot un gran ventall d’accions que han posat damunt de la taula les múltiples violències i opressions que les dones treballadores patim en el nostre dia a dia: talls de carreteres i vies de comunicació per evidenciar que som nosaltres qui movem el món de forma invisible; aules buides, concentracions i ocupacions de centres o institucions educatives per denunciar tant la invisibilitat de les dones als currículums escolars com l’assetjament laboral i sexual que hi patim; piquets informatius i reivindicatius en centres comercials i botigues denunciant les pèssimes condicions laborals o l’assetjament que patim per ser dones o lesbianes; davantals penjats en estàtues d’arreu per fer visible el treball socialment necessari que fem de forma gratuïta per a reproduir la força de treball; assenyalament de qui crea o apuntala les nostres condicions de misèria, com bancs, institucions estatals o sindicats grocs; i entremig, també hi ha hagut lloc per a la formació amb debats o tallers d’autodefensa.
  • Cal denunciar la forta repressió de Mossos d’Esquadra i Policia espanyola a diferents ciutats dels Països Catalans, amb agressions sexistes incloses, a part d’identificacions, retencions i cops, entre altres. El missatge és clar: les institucions governamentals tenen por del potencial polític de la lluita feminista i busquen tallar-lo abans no s’escampi i arreli més.
  • Un detall prou significatiu és que, amb aquesta, al Principat ja van tres vagues generals en menys de mig any, i cap de les tres sense convocatòria dels sindicats grocs, completament inútils a les demandes populars. En les dues primeres, el poble ens vam organitzar a través dels CDR, mentre que en aquesta última, els protagonistes hem estat els comitès de vaga específics, els col·lectius femininistes i l’autoorganització de les dones, en general.

Tot plegat constata, un cop més, la necessitat d’autoorganitzar-nos com a poble i que tant per les reivindicacions nacionals com les feministes, la nostra millor arma i la nostra màxima força s’esdevenen quan ens constituïm com el que som, classe treballadora. Per això, i perquè la lluita feminista és cada dia, cal que creem o reimpulsem espais feministes de classe mentre, al mateix temps, reforcem el sindicalisme nacional i de classe que incorpora el feminisme com a eix central en la seva praxis.

Per un feminisme sense rebaixes, 8 de març és cada dia! Visca la lluita feminista!

]]>
Vaga Feminista a la Safor https://www.endavant.org/vaga-feminista-a-la-safor/ Wed, 07 Mar 2018 18:29:00 +0000 http://www.endavant.org/?p=19298 Llegir més →]]> Els moviments feministes de la comarca de la Safor, amb la participació del nucli d’Endavant la Safor, han organitzant durant els últims mesos la Vaga Feminista del pròxim 8 de març a la comarca.

Des d’aquest moviment, es fa una crida per una Vaga Feminista de 24 hores, rebutjant el paró de 2 hores convocat pels sindicats del règim.

 

Dues representants del comité organitzatiu de la vaga, van participar a un programa local per explicar l’argumentari de la Vaga, així com les diferents convocatòries.

28516485_1772195242801602_4301935701320883284_o

Programació de la Vaga Feminista del 8 de març a la Safor:

10,00: Punt d’encontre feminista

12,00: Concentracions feministes als ajuntaments dels pobles de la comarca

19,00: Marxa de torxes

]]>
Feminisme sense rebaixes, cap a la Vaga General Feminista! | 8 de març de 2018 https://www.endavant.org/feminisme-sense-rebaixes-cap-a-la-vaga-general-feminista-8-de-marc-de-2018/ Wed, 07 Mar 2018 07:34:01 +0000 http://www.endavant.org/?p=19277 Llegir més →]]> Feminisme sense rebaixes, cap a la Vaga General Feminista!

Manifest d’Endavant (OSAN) amb motiu del 8 de març de 2018, dia internacional de les dones treballadores

Ens trobem a les portes del 8 de març, dia internacional de les dones treballadores. Una diada que cal aprofitar per reivindicar-nos com a dones i com a classe i posar de manifest l’explotació que patim en tant que dones i en tant que treballadores. Enguany la diada del 8 de març ve acompanyada d’una convocatòria de vaga general feminista, l’eina que ens és pròpia, a la classe treballadora, per lluitar pels nostres drets, per dir que ja n’hi ha prou i que no volem ser doble ni triple explotades. Una vaga, una arma de lluita que cal que omplim de contingut perquè puguem ser escoltades.

Que les dones som el 50% de la població no és cap secret i que patim les conseqüències del sistema patriarcal i capitalista, tampoc, però posem les dades sobre la taula per poder analitzar aquesta doble opressió. Als Països Catalans les dones cobrem entre 4.800€ i 7.000€ anuals menys que els homes. Un 35% de les dones afirmem que tenim dificultats per arribar a final de mes, les dones dediquem una mitjana de 2h més al dia als treballs no remunerats que els homes, assumim les feines de cuidadores: el 90% de les excedències laborals per cuidar persones són demanades per dones. A més a més i com que encara avui en dia el salari de les dones és considerat secundari, ens veiem obligades a acceptar la majoria de contractes a temps parcial. Tot això té unes conseqüències nefastes per la vida de les dones, com que cobrem i cotitzem menys, ens espera un futur poc amable, tindrem menors prestacions i pensions. Més del 70% de dones soles majors de 65 anys es troben per sota el llindar de la pobresa.

A tot això cal sumar-li la sexualització dels nostres cossos, la violència masclista a la qual estem exposades, dins i fora de la llar -l’any 2017, 29 dones van ser assassinades als Països Catalans, sols pel fet de ser dones- i la precarització de les nostres vides per l’augment de les retallades en drets socials i laborals i privatitzacions dels serveis públics.

Malgrat que alguns sindicats (CCOO i UGT) camuflin la vaga a través d’aturades de 2 hores a cada torn, cal defensar la vaga general de 24 hores tal com demana el moviment feminista, encara que sabem que fan falta més de 24h per canviar les condicions materials de vida de les dones. Cal visibilitzar aquesta doble explotació que patim i cal que aquesta vaga estigui acompanyada d’una crítica al sistema patriarcal i capitalista que ens ofega. El feminisme no és una qüestió de rebaixes, els nostres drets i les nostres vides valen més que 2 hores de vaga.

Cal que construïm un programa feminista i anticapitalista que ens permeti concretar la materialització d’uns Països Catalans lliures de masclisme, sexisme, racisme i explotacions on les dones ocupem un paper central i on valgui la pena viure. Ja no ens valen reformes que acaben sent com una tireta a la ferida, hem de fer que el feminisme sigui una prioritat central en el nostre programa polític de construcció de la unitat popular, als Països Catalans hi ha desenes de col·lectius feministes que treballen cada dia als seus barris, pobles i ciutats per una millora de les condicions de vida, en especial per les dones. I hi hem de treballar de costat perquè només des de baix, podrem recuperar la sobirania reproductiva i la capacitat per decidir sobre els nostres cossos, apostant per un feminisme de classe que ens defensi de totes les opressions patriarcals i capitalistes, un feminisme profundament radical i antiracista i que en definitiva que avanci cap al nostre triple alliberament (de gènere, classe i nació).

Avancem cap a la construcció del feminisme socialista, avancem cap a la construcció d’uns Països Catalans lliures d’explotacions.

Als Països Catalans, feminisme sense rebaixes!

Cartell 8m 2018 Endavant-01

]]>