Durant el cap de setmana passat, i arreu dels Països Catalans, els carrers de moltes ciutats es van omplir de gent de totes les edats, tots els sexes i totes les opcions sexuals que baixaven a reclamar la llibertat sexual, a denunciar la transfòbia i l’homofòbia, a visibilitzar la dissidència sexual sense complexos i combativament. L’èxit de les mobilitzacions va ser molt superior al d’anys enrere; Endavant i l’Esquerra Independentisa hi era i també amb més força que mai, convocant a les mobilitzacions, acudint a les convocatòries amb blocs nombrosos, i organitzant actes a pobles i ciutats.
Així, divendres 28 de juny, Lleida i a Sitges van tenir lloc concentracions; i a Palma, Girona i Tarragona van ser convocades manifestacions. Cal destacar, per una banda, Palma; sent el primer any que es convocava una mobilització així en motiu del 28J, unes 200 persones sortiren al carrer convocades per l’Assemblea Antipatriarcal amb el suport de l’Esquerra Independentista, la CGT, la Coordinadora Unitària, entre d’altres. Durant el recorregut un grup d’unes 10 persones intentà entrar a l’església a de Sant Miquel per tal de realitzar-hi una acció simbòlica: besar-se. No fou possible ja que dos policies espanyols i dos espontanis ho impediren tot tancant-ne les portes. L’acció, finalment, es dugué a terme a les portes de la mateixa església amb el suport de totes les assistents a la manifestació. A Tarragona també era el primer any que la diada es commemorava amb una manifestació, ja que normalment es duia a terme una concentració; el resultat, més de 300 persones assistiren a la convocatòria de la CU28J del Camp, també cridada per l’Esquerra Independentista; consignes per la llibertat sexual, contra el capitalisme rosa, contra l’homofòbia i la transfòbia, a ritme de txaranga recorregueren els carrers de la ciutat; la diada va acabar en to festiu, Dames i Vells van escenificar l’alliberament sexual del caporal de la Guàrdia Civil, amb comentaris sobre l’homofòbia i la transfòbia i, tot seguit, van llegir el manifest que reclama l’aprovació de la Llei per eradicar-les; i més tard espectacle de cabaret, sopar, música i punxadiscos.
L’endemà, les manifestacions van tenir lloc a València i Barcelona. A València, es van aplegar centenars de persones a la convocatòria organitzada pel col·lectiu Lambda. La marxa, que va recórrer els principals carrers de la ciutat sota el lema “Joves sense armaris”, per primera vegada no comptava amb la presència de carrosses d’empreses privades arran de la polèmica sorgida entre algunes discoteques i pubs al negar-se a pagar les taxes de col·laboració econòmica que Lambda demanava per participar a la manifestació a empreses amb vehicles. No obstant això, l’assistència no va minvar i si bé va continuar amb el seu habitual caràcter festiu, es va palesar un creixent caràcter combatiu. Per primera vegada també, es va constituir un bloc anticapitalista convocat per l’Esquerra Independentista de l’Horta, Brot Bord (recentment sorgit a València) i altres col·lectius de la ciutat, el qual denunciava l’opressió heteropatriarcal i capitalista i cridava a visualitzar les sexualitats dissidents amb una pancarta unitària que resava “Bollos, mariques, trans, feministes, putes, precàries, migrants, poliamoroses, queer, bords, desviades: ANTICAPITALISTES”. El bloc més transgressor i combatiu de la manifestació, va arribar a aplegar vora mig miler de persones en el seu recorregut, sota consignes com “Revolta sexual, revolta social” o “l’Orgull és protesta, a qui li molesta?”. Brot Bord també va desplegar una pancarta al Parterre on es denunciaven les “gàbies roses” d’empreses dedicades al mercat LGTB i el reformisme integrador de discursos polítics pseudo-progressistes.
Prop de deu milers de persones van prendre els carrers de Barcelona en la manifestació anual per l’alliberament LGTBI. Sota el lema «Per un país lliure d’homofòbia i de transfòbia», nombrosos col·lectius de lluita antipatriarcal, aglutinats en la Comissió Unitària 28 de Juny, convocaven a manifestar-se per reclamar la plena igualtat de drets de totes les sexualitats dissidents i que no sigui tolerada cap mostra de discriminació trànsfoba, lesbòfoba o homòfoba, ni institucionalment ni socialment. Les diferents organitzacions de l’Esquerra Independentista es van fer visibles a la manifestació (el bloc més nombrós dels que constituïen la mobilització), juntament amb multitud d’entitats i col·lectius de lluita antipatriarcal i de l’esquerra anticapitalista. En una protesta de caràcter reivindicatiu però alhora alegre, desacomplexat i provocador. Les consignes contra la mercantilització del col·lectiu prenien especial rellevància enguany, en què per primera vegada la desfilada del Barcelona Pride se superposava amb la manifestació. Tot i l’intent de boicot per part de la patronal, la manifestació va mantenir l’índex de participació d’anys anteriors i va demostrar que la lluita i reivindicacions de les persones LGTBI no tenen res a veure amb les empreses ni amb el turisme. Cal destacar, això sí, que malgrat que certs partits polítics i sindicats van convocar hipòcritament als dos actes, curiosament no van tenir cap presència a la manifestació per l’Alliberament.
A més de les concentracions i manifestacions, arreu del país l’Esquerra Independentisa en molts casos de la mà del Brot Bord, i els moviments socials, han organitzat actes entorn aquest dia, 44 anys després de la rebel·lió d’Stonewall; així, a Terrassa, Vilassar, Tarragona, Deltebre, Manresa, La Bisbal de l’Empordà, Mislata, Igualada, L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona etc, van tenir-hi lloc xerrades, passis de vídeo, debats, i presentacions d’assemblees de lluita LGTI, com és el cas de la presentació de l’Assemblea del Brot Bord del Baix Llobregat, que va tenir lloc a L’Hospitalet, o la Brama, nou col·lectiu de lluita LGTBI del barri de l’Eixample, a Barcelona.
