Article publicat per l’Assemblea Comarcal de l’Alacantí d’Endavant-OSAN en el llibret de les Fogueres Combatives de 2013
Valle de los Caídos, 20 de juny de 2013. Als peus de l’atar major on es troben les tombes de dos insignes personatges de la història d’Aspanya, una de les làpides es mou i s’obre, eixint un personatge llarg com un dia sense pa, encara en ombres, en el qual es distingeixen, penjades al muscle, un parell de sabates…
Guardià de la Vall dels Caiguts: Oh! Santo Dios! Virgen María! Santos Apóstoles! Sabía que esto sucedería! Mis inifinitas plegarias han sido escuchadas! Mi abnegación cristiana en todos estos años ha sido recompensada! Por fin, ante mí, fiel guardián de este templo, han florecido de nuevo rojas y frescas las rosas de mi haz, ha resurgido cual Ave Fénix, ha resucitado el viejo flecha, el preclaro y luminoso…José Antonio!
Negre Lloma: Però què dius? Quin José Antonio ni quin borrall? Si jo sóc John Moore, el Negre Lloma!
GVC: Camarada, me pones a prueba, desde 1959 te llevo custodiando, prietas las filas, recias, marciales!. Mi padre te acompañó junto con otros 5000 camisas azules desde la plaza de los caballos, en Alicante, hasta el Escorial; y desde el monasterio hasta este Valle de los Caídos, cuando por fin se acabó la construcción de este magnífico sepulcro de los héroes y mártires de nuestra Cruzada
NLL: Què m’has de dir, que no m’heu deixat descansar amb tant de viatge, tantes cançonetes i tantes misses!. Des que em van soterrar a la Fossa Comuna del Cementeri d’Alacant, que no m’heu deixat de marejar. Quan ja estava acomodat, els republicans van obrir la Fossa el 20 de novembre de 1936, i em van llançar al damunt els ossos del tal José Antonio; 3 anys després, de nou vinga a obrir la tomba, ara els fatxes. Ves per on, que em veure tan fadrí van preferir els meus ossos als del teu estimat José Antonio, que estava una mica pansit. I torna a moure al Negre Lloma amunt i avall; que si a la Plaça dels Cavalls, que si a peu carregat al muscle fins a l’Escorial, que si a aquesta tomba d’ara, tan freda i tan a prop de Franquito. Em cague en tot lo negre! Per a mi cada 20 de Novembre sí que ha estat de veritat el Día del Dolor, aguantant gestos alegres y firme al ademán, Patria, Justicia y pan, i totes les mandangues de beates i feixistes!
GVC: Me estás diciendo que desde 1939 nuestras escuadras, cara al mañana, haciendo guardia sobre los luceros, han estado venerando a un negro, pendenciero, borracho y vagabundo.
NLL: Ara ho entens compare!
GVC: Oh Dios, mi vida ya no tiene sentido, ya las banderas han dejado de cantar victoria al paso de la paz.
NLL: Doncs mira, la meua mort sí que ja no té sentit!
GVC: No te entiendo…
NLL: Que ja m’he cansat d’estar mort; que estic fart de tot el que estan fent per Alacant els néts polítics del teu José Antonio. Mira, jo vaig arribar al 1914 i, malgrat alguns problemes amb la justícia, mai em va faltar un raconet per a dormir i un rossegó de pa per a menjar. Així que he decidit tornar a la ciutat que em va acollir, i tirar una maneta a totes les persones i col·lectius que lluiten.
GVC: Mucho me temo que no será para bordar camisa nueva en rojo ayer…
NLL: Ja em vas coneixent! Vaig a tirar-li una mà al personal de les Fogueres Combatives, a vendre rifes, encartellar el programa de festes, passejar-me amb la Foguera Itinerant, muntar i desmuntar els concerts i xarrades. També a regar, plantar i gestionar diàriament l’Hort Comunitari de Carolines; després em passaré pel Casal Popular Tio Cuc a mobilitzar-me per la llengua, la memòria i la cultura popular d’Alacant, i a participar en el Lipdub que han muntat per al 22 de juny. Em motiva molt manifestar-me davant dels bancs i evitar nous desnonaments amb les companyes de la PAH, i comprar, gestionar i ajudar diàriament a Mercatrèmol. Em faré un volt per les reunions de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades, que està caiguent una ben forta amb les reduccions de les pensions, l’atur, i la privatització de la sanitat i l’educació. No oblide tampoc a la resta de pobles que lluiten, Venezuela, Cuba, Síria, Palestina, Euskal Herria, així que aniré a col·laborar amb el Moviment de Resistència Global i l’Associació d’Amistat amb Cuba Miguel Hernández. Tampoc m’oblide de la resta dels meus compatriotes d’adopció, així que participaré de les iniciatives de l’organisme Som Països Catalans.
GVC: Jajajaja! tú estás soñando despierto!
NLL: Exacte compare! Els somnis són els que m’han mantès alerta des de 1939. Són els que m’han permès alçar-me hui. I són els que m’acompanyaran en la lluita demà.
Endavant (OSAN) – Assemblea Comarcal de l’Alacantí
Juny de 2013
alacanti@endavant.org
www.endavant.org
Per a saber més sobre la llegenda del Negre Lloma:
http://alacantobrer.wordpress.com/2010/08/24/12_el-negre-lloma/
http://www.alicantevivo.org/2008/02/la-leyenda-del-negre-lloma.html