Butlletí andreuenc n. 52 – Febrer 2016
Solidaritat de classe, feminisme, poder popular
Mes de colpejar i de ser colpejades. De brindar solidaritat i brandar afectes i calius. De reconèixer-nos en el graó personal per teixir juntes l’escala que ens faci sortir del subsòl del capitalisme cap un futur i una vida que mereixin l’alegria de ser viscudes.
Amb disfressa o sense, la solidaritat amb el Correscales va ser la protagonista del cap de setmana de carnestoltes al poble. L’Ateneu Harmonia va cedir la barra de la festa de divendres 5 a Sant Andreu Anticapitalista per recaptar diners pel projecte contra la precarietat engegat des de la resistència Movistar. I dissabte 6, el Casal Independentista El Noi Baliarda fou la seu d’una jornada organitzada per la coordinadora anticapitalista que, entre xerrades, vermuts musicals, dinars i subhastes, va aconseguir més de 1800€ pel Correscales.
A l’endemà, agafàvem els busos per baixar al centre del país: les Terres de l’Ebre, allà on el Sènia no és frontera entre els Països Catalans. Nombroses andreuenques ens vam tornar gotes d’aigua en una riuada humana que repetiria que lo riu és vida i que no estem disposades a cedir ni una gota d’aigua ni un pam de terra als explotadors de la nostra terra, encara que duguin senyera.
Tot just quinze dies després, el Correscales arribava a Barcelona. Amb el punt de partida a Bilbo i d’arribada al Congrés de Mòbils, més de 80 corredores teixien 800 km de solidaritat i lluita contra la precarietat. Com no podia ser d’altra manera, ens sumàvem a la marxa, recorrent els darrers quilòmetres i participant de la jornada final que duria, el dilluns 22 de febrer, la flama de la dignitat a les portes de la botiga del MWC. Aquell mateix dia, Sant Andreu s’havia llevat donant la benvinguda al Correscales.
A aquesta benvinguda hi vam arribar després d’haver hagut de donar un tràgic comiat. En Pablo Molano, company de l’Assemblea del 15M a Sant Andreu i membre del Grup de Suport 29M mentre va residir al poble, ens va deixar el diumenge 14. Les seves companyes de l’Ateneu la Base i del Poble Sec van treballar per fer un dol compartit i comunitari que ens va permetre a totes acomiadar-nos-en com ell feia sempre: en col·lectiu. Que la terra et sigui lleu, company. Aquí maldarem per seguir sembrant llavors de poder popular.
I per això, durant aquest mes de febrer hem seguit participant del taller de formació organitzat pel PTAC. Després de la primera sessió, tres divendres de febrer van completar el curs de formació en dret laboral com a eina de lluita.
Ha estat precisament el PTAC qui ha participat d’accions i activitats d’un espai cabdal en l’autoorganització i el poder popular a la ciutat com és la PAH de Barcelona. Així, el dijous 25 era l’acció #BBVAresponde qui plantava cara a l’arrogància d’aquest banc. Diumenge 28 era el torn de la celebració: set anys de PAH Barcelona i un de l’edific alliberat a la Bordeta. I per molts més!
Això de plantar cara des del carrer i enfrontar-se a la institució ho tenen molt clar al transport públic: en ple Congrés de Mòbils van tenir lloc vagues de metro i bus, mentre el dimecres 24 Stop Pujades va tornar a obrir les portes a diverses estacions. El bloqueig de l’estació Fira va acabar de generar el caos a tocar del MWC, acció a la qual va respondre el govern amb la identificació d’activistes quan ja tornaven cap a casa. La lluita per unes condicions laborals dignes i per un transport públic a preus populars palesen de forma contundent els límits del reformisme i les opcions socialdemòcrates a les institucions: es deuen als mateixos interessos de la gran marca Barcelona, ciutat aparador i model precaritzador per a les seves habitants.
Si algú en sap de precaritzacions i explotacions, però, són les dones treballadores, les tres voltes rebels. Divendres 26 de febrer, les dones de l’Esquerra Independentista van tornar a prendre la paraula i ser protagonistes úniques i indiscutibles. Amb el títol de ‘Som les nétes de les bruixes que no vau poder cremar’, dones d’Arran, la COS, Endavant, la CUP i el SEPC van posar damunt la taula un tema clau: els Països Catalans seran feministes o no seran. A l’endemà al matí, les joves d’Arran Barcelonès Nord realitzaven la segona jornada de la campanya Treu les urpes al capitalisme i el patriarcat. A la tarda, era la vaga de totes qui reivindicava desobediència feminista contra el patriarcat i el capital.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Febrer 2016. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)
endavantstandreu@gmail.com | http://www.endavant.org