El nostre futur el decidirem el poble i no les elits

El nostre futur el decidirem el poble i no les elits

Assenyalem més de 20 seus d’institucions contràries al dret a l’autodeterminació arreu dels Països Catalans

En motiu de l’Onze de Setembre de 2017, Endavant (OSAN) hem assenyalat més de 20 seus d’institucions contràries al nostre dret a l’autodeterminació. Ho hem fet arreu dels Països Catalans per deixar clar que el nostre futur el decidirem el poble i no les elits. #DecidimElPoble

photo5886682356742466022

Aquest Onze de Setembre de 2017, Endavant (OSAN) volem subratllar que El nostre futur el decidirem el poble i no les elits. És per això que, arreu dels Països Catalans, hem assenyalat més de 20 seus d’institucions contràries al nostre dret a l’autodeterminació. S’han encartellat 15 sucursals de La Caixa, així com patronals de comerç i sucursals de ministeris de l’Estat espanyol. #DecidimElPoble

Aquest Onze de Setembre serà un clam a favor del dret d’autodeterminació. Aquest clam és alhora un clam contra un Estat i un sistema autonòmic que ha segrestat sistemàticament la potestat decisòria del poble i on totes les grans directrius polítiques i econòmiques s’han decidit a través de pactes entre les elits.

És per tot això que amb el lema “El nostre futur el decidirem el poble i no les elits” hem volgut denunciar el paper de la patronal, el sector financer i les institucions de l’Estat com a responsables del segrest dels drets democràtics del poble i, en especial, del dret a l’autodeterminació. Són aquests conglomerats econòmics els que, de forma oculta i totalment antidemocràtica, decideixen sobre les nostres vides: utilitzen l’aparença d’una democràcia representativa política per exercir una dictadura econòmica que ens ofega com a poble, classe i gènere. Les elits polítiques esdevenen titelles de les elits econòmiques. Som el poble qui, amb el poder popular i institucions pròpies i populars, hem de decidir el nostre futur, el nostre dia a dia, i només ho podrem fer amb l’exercici de l’autodeterminació.

L’acció és també una alerta davant els intents dels poders fàctics de substituir o manipular la voluntat d’autodeterminació cap a escenaris de pacte amb l’Estat. En aquest sentit, fem una crida a defensar el referèndum de l’1 d’octubre no només contra la repressió de l’Estat sinó també contra els intents de transformar-lo en una “mobilització” o de reconduir-lo cap a escenaris de pacte amb l’Estat, en què aquestes institucions que segresten la sobirania popular i decideixen per tots nosaltres voldran continuar mantenint els seus privilegis.

Aquesta denúncia l’hem materialitzat amb l’enganxada de cartells a les portes d’aquestes institucions en una desena de ciutats dels Països Catalans. Els cartells s’han enganxat a les portes de la Subdelegació del Govern espanyol a Barcelona, Lleida i Girona; a la Seu de la Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida; a la seu de la Coepa, Confederación Empresarial de la Provincia de Alicante; a les Cambres de Comerç de Manresa i Girona; a unes oficines del Ministeri de Justícia a Barcelona; i a una vintena de sucursals de La Caixa a Tarragona, Sabadell, Alacant, Vila-real, Lleida, Manresa, Girona, Reus, Mataró, el Masnou, Cardedeu i Barcelona (Eixample, Horta-Guinardó, Gràcia i Sants).

Aquest Onze de Setembre, sortim al carrer!

Aquest Onze de Setembre hem d’omplir el carrer amb les mobilitzacions independentistes. L’embat de l’estat contra el referèndum de l’1O ens exigeix mobilització permanent, i l’Onze de Setembre és una ocasió per a demostrar la força de l’independentisme i fer sentir el clam de desobediència contra un estat que ens vol liquidar els nostres drets col·lectius fonamentals. Endavant i l’esquerra independentista hem convocat un seguit d’actes i mobilitzacions que culminaran el mateix dia Onze amb manifestacions a Lleida, Reus i Barcelona. Creiem molt important que aquestes mobilitzacions esdevinguin la punta de llança de l’exigència de no fer cap pas enrere en la convocatòria del referèndum i en deixar clar que no acceptarem la reconversió del referèndum en una mobilització ni l’ús de l’1O per a negociar pactes amb l’estat.
Des d’Endavant OSAN convoquem a aquesta diada amb el mateix lema que convocarem a totes les Diades nacionals d’enguany, “Dins els estats espanyol i francès i l’Europa del capital no tenim futur. Sobiranies, Drets, Autodeterminació”. Perquè cap projecte de reforma dels estats que ens oprimeixen o del capitalisme pot ser un projecte realment emancipador per al poble treballador català. I perquè els nostres objectius polítics no són diferents per a cadascun dels territoris dels Països Catalans, sinó un projecte nacional que ha de construir una República independent dels Països Catalans i una societat socialista i feminista.
Manifestacions de l’esquerra independentista convocades el dia 11 de setembre:
BARCELONA   18.30h   Plaça Urquinaona
LLEIDA   12.00h   Plaça Paeria
REUS     19.30h   Plaça Mercadal
 
nacional_TEI_11S201711S2017_web
 
Actes i mobilitzacions convocats o participats per Endavant

Per la independència, ara és el moment de la desobediència

Per la independència, ara és el moment de la desobediència

Comunicat d’Endavant (OSAN) a un mes de l’1 d’octubre

Endavant (OSAN), organització que lluita per la independència plena dels Països Catalans, és a dir, per la superació de la dominació dels estats espanyol i francès sobre el nostre poble, així com per la superació de les relacions de dominació capitalistes i patriarcals que sotmeten la classe treballadora i les classes populars, però especialment les dones, volem fer públiques algunes consideracions quan falta menys d’un mes pel referèndum d’autodeterminació que el proper 1 d’octubre ha de tenir lloc a una part de la nostra nació.

En primer lloc i abans de res, volem subratllar que el referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’Octubre només se celebrarà a una part de la nostra nació, els Països Catalans, i que per tant, d’entrada ja és un acte incomplet que, a totes les que volem la màxima llibertat de la nostra terra i la màxima justícia social, ha de fer-nos pensar en tot el que encara queda per assolir-les. Malgrat aquesta mancança essencial, el referèndum d’autodeterminació és una oportunitat per avançar en aquesta lluita en la mesura que és un exercici de poder democràtic que qüestiona en essència un dels pilars fonamentals de la Constitució espanyola de 1978 com és la indivisibilitat del marc territorial de l’Estat com a únic dipositari de la sobirania. El referèndum és en si mateix un acte de sobirania popular en la mesura que s’exercita, però també en la mesura que dóna lloc a resultats materials -en aquest cas, la possibilitat de la independència de Catalunya. Alhora, el debilitament i eventualment el trencament de l’Estat espanyol definit per la Constitució de 1978 significa el debilitament d’un dels principals obstacles que s’oposen a l’autodeterminació del poble català, i al seu torn, obre la possibilitat del debilitament d’un altre dels principals instruments de dominació que llasten la sobirania del poble català: la Unió Europea.

Endavant, doncs, ens afirmem compromesos amb aquest referèndum d’autodeterminació, i ens sentim orgullosos d’haver contribuït decisivament a situar-lo a l’agenda política. Pensàvem, i seguim pensant, que un referèndum d’autodeterminació a Catalunya ara pot significar una passa endavant en l’autodeterminació dels Països Catalans, en la superació de les divisions pròpies del regim del 78 i l’Estat de les Autonomies, i en l’avenç cap una societat socialista i feminista. Però precisament perquè pensem això, entenem que aquest referèndum només reeixirà si les institucions assumeixen amb totes les conseqüències la confrontació amb un Estat espanyol demofòbic que utilitzarà totes les eines jurídiques, policíaques i de control ideològic de què disposa per impedir l’autodeterminació, i si el poble organitzat es mobilitza no només per fer front a l’Estat, sinó també per exigir a les institucions catalanes l’assumpció de responsabilitats i la realització de totes aquelles accions que siguin necessàries per a la realització del referèndum i la implementació dels seus resultats.

Sense desobediència no hi ha independència. No només perquè sabem que l’Estat espanyol està determinat a impedir qualsevol acte d’autodeterminació i de sobirania del poble català en la mesura que això posa en qüestió els seus fonaments antidemocràtics; sinó perquè si el Govern no assumeix la necessitat de portar fins a les últimes conseqüències la confrontació amb l’Estat i la demostració pràctica i concreta que és un Estat prohibidor, serà molt més difícil mobilitzar totes les forces necessàries per a la ruptura democràtica amb l’Estat. No és l’astúcia dels decrets llei, d’esquivar l’acció de la justícia espanyola, ni encara menys el “de la llei a la llei” el que ens portarà a la independència; és l’assumpció que ens cal un poder popular democràtic que sigui una alternativa al poder de l’Estat espanyol i que estigui disposat a desobeir-lo i a afirmar-se quan aquell s’intenti imposar antidemocràticament.

En aquest punt, no podem deixar d’apuntar una crítica important a una Llei de Transitorietat Jurídica feta pública la setmana passada, llei d’importància cabdal a l’hora de concretar les conseqüències de la victòria del sí en el referèndum, el contingut de la qual no ha pogut ser discutida en cap fòrum de discussió més enllà del grup de ponents encarregat de fer-ho. No podem deixar de ser crítics amb el contingut d’una llei que en bona mesura reprodueix uns marcs jurídics i institucionals, així com les seves bases econòmiques i socials, les de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, que signifiquen reproduir una mini-Espanya en les passes inicials de la nova República, amb tot el que això significa de precarietat i pobresa per a la classe treballadora i per a les dones de classe treballadora. És cert que aquesta llei assumeix que les bases de la república es definiran en el procés constituent; però és igualment cert que el punt de partida que estableix la llei de transitorietat jurídica no és neutre i afavoreix un determinat model institucional, econòmic i social. Un projecte d’independència on res no canviï no aconseguirà les majories necessàries per a guanyar.

Però més enllà d’això, la qüestió fonamental en aquest moment és que, sense assumir fins a les últimes conseqüències l’embat desobedient amb l’Estat espanyol, correm el risc de cremar la carta del referèndum i reproduir un nou 9N. Malauradament, aquest escenari és encara avui probable si el Govern català no posa tota la carn a la graella en allò que fa referència a l’operatiu de cara a l’1 d’Octubre d’una banda, i, de l’altra, si el conjunt del moviment popular favorable a l’exercici de l’autodeterminació no va més enllà de la seva funció mobilitzadora i assumeix també la necessària funció crítica amb el Govern de la Generalitat. En aquest sentit, el secretisme en la gestió de l’operatiu del referèndum no deixa de ser l’altra cara de la moneda de l’estratègia basada en l’astúcia per evitar la repressió de l’estat. L’embat repressiu de l’Estat és inevitable, i sense una població ben informada no serà possible fer front a les suspensions i prohibicions de l’estat amb la màxima mobilització popular possible. I en aquest cas, es podria donar pas a un referèndum mancat de les garanties més bàsiques o bé, i com conseqüència d’això, a un escenari en què el pacte amb l’estat, l’anomenada tercera via, esdevingui més probable. Aquest és l’escenari que l’independentisme ha d’evitar.

I ara arriba el moment de la veritat: el moment del pols decisiu entre l’Estat espanyol, un Estat mancat de legitimitat democràtica a Catalunya, i un poble de Catalunya que ha de demostrar-se capaç de fundar una nova República. L’independentisme ha de ser capaç d’articular una mobilització prou àmplia, prou nombrosa i prou sostinguda per aconseguir la massa crítica suficient per articular la ruptura amb l’Estat espanyol. En aquest context, la nostra responsabilitat, i la de l’esquerra independentista, és assenyalar el caràcter antidemocràtic de l’Estat espanyol i treballar per mobilitzar la classe treballadora i les classes populars per una ruptura democràtica que obri les portes a la construcció d’una nova república que no reprodueixi les desigualtats i els privilegis que patim actualment. I tot això ho haurem de fer superant la força prohibicionista de l’estat espanyol, però també els dubtes i les indecisions d’un sector important de l’independentisme.

Sense desobediència no hi ha independència.

Països Catalans, a 5 de setembre de 2017

desobediencia_independencia_xarxes

Endavant (OSAN) penja dues pancartes a l’Hospital Sant Joan de Reus per la sanitat pública

Endavant (OSAN) penja dues pancartes a l’Hospital Sant Joan de Reus per la sanitat pública

L’acció, feta conjuntament amb Arran Baix Camp s’ha acompanyat del repartiment de 500 fulls volants de la campanya per exigir prou diners a la privada i reclamar una Sanitat 100% pública i s’emmarca en la campanya Sobiranies, Drets i Autodeterminació.

Dilluns 4 de setembre, el nucli comarcal d’Endavant al Baix Camp ha donat el tret de sortida a la campanya ‘Sobiranies, Drets, Autodeterminació’, colze a colze amb Arran Baix Camp. A l’Hospital Sant Joan de Reus s’hi han penjat dues pancartes i s’hi han repartit 500 fulls volants de la campanya ‘Prou diners a la privada’ i ‘Sanitat 100% pública’. D’aquesta manera, denunciem que el model sanitari català permet que la iniciativa privada es lucri mitjançant un dret fonamental com és el de la salut.

Al Baix Camp, els nuclis comarcals d’Endavant (OSAN) i d’Arran han donat el tret de sortida a la campanya ‘Sobiranies, Drets, Autodeterminació’. El dilluns 4 de setembre es van penjar dues pancartes a l’Hospital Sant Joan de Reus i s’hi van repartir 500 fulls volants de la campanya ‘Prou diners a la privada’ i ‘Sanitat 100% pública’. D’aquesta manera, Endavant denunciem que el model sanitari català permet que la iniciativa privada es lucri mitjançant un dret fonamental com és el de la salut.

La creació de consorcis mixtes, on el finançament és públic però la gestió i el dret jurídic utilitzat és el privat, ha comportat que les nostres vides siguin vistes com un negoci. També ha generat múltiples casos de corrupció a causa de la facilitat de poder treballar amb opacitat i d’esquenes als interessos de les classes populars, com és el cas de Reus i el conegut ‘cas Innova’.

Amb la campanya Sobiranies, Drets, Autodeterminació, que serà presentada properament a Reus en un acte públic, Endavant volem palesar que la crisi dels darrers anys ha demostrat els límits i la incapacitat de l’actual model polític i econòmic a l’hora de ser eines per a una major justícia social, llibertat nacional i igualtat de gènere. Al Baix Camp, la campanya d’àmbit nacional se centrarà en l’eix sanitari. Des d’Endavant (OSAN) considerem que el model sanitari català és exemple paradigmàtic a l’hora de comprovar que les institucions són utilitzades per l’interès privat en detriment del públic i de les classes populars.

Des d’Endavant, entenem que l’única via que tenim les classes populars dels Països Catalans per a poder construir un futur digne és fer nostre el poder polític i econòmic. Això passa per conquerir espais de sobirania sobre aquells aspectes que influeixen en la nostra vida i conquerir drets que garanteixin les condicions de vida de les classes populars. Tot plegat, només pot ser possible en el marc d’un procés d’autodeterminació del nostre poble que trenqui amb l’arquitectura institucional dels estats espanyol i francès i la Unió Europea.

"Decreixem per una vida digna!" Nova acció d'Arran, Endavant i Joves del GOB dins la campanya SDA a Mallorca

Decreixem per una vida digna! Col·loquem sis pancartes a sis platges diferents denunciant l’elevat nombre de places turístiques a Mallorca

L’acció s’emmarca en la campanya Sobiranies, Drets, Autodeterminació impulsada a Mallorca per ARRAN, Endavant-OSAN i Joves del GOB.

L’acció ha perseguit l’objectiu de denunciar l’insostenible nombre de places turístiques a Mallorca, així com la necessitat de decréixer, reduint aquest nombre com a única manera de posar fre a la massificació.

Des de la campanya Sobiranies, Drets, Autodeterminació (impulsada a Mallorca per Endavant-OSAN, ARRAN, i Joves del GOB), volem reivindicar l’acció que hem portat a terme avui 29 d’agost de 2017.
L’acció ha perseguit l’objectiu de denunciar l’insostenible nombre de places turístiques a Mallorca, així com la necessitat de decréixer, reduint aquest nombre com a única manera de posar fre a la massificació. Ha consistit en la col·locació de sis pancartes a sis platges diferents de la nostra illa, totes elles llocs habituals de saturació de turistes, amb el lema “435.707 places a Mallorca és turisme sostenible? Decreixem per una vida digna!”

435.707 places és el sostre que preveu el Govern Balear. El nombre actual, segons dades recents, és de 333.165, tot i que 50.557 es troben ja en tràmit degut a la inexistència d’una moratòria que hagués pogut evitar aquesta escalada. Entenem que aquestes xifres són incompatibles amb un ús racional i sostenible dels recursos i infraestructures de Mallorca. Som un dels llocs del món amb una proporció de turistes-habitants més elevat. Aquestes dades es tradueixen en una major saturació de carreteres, carrers i platges, així com en un augment dels nivells de contaminació. Mentrestant, les condicions laborals al sector turístic continuen sense millorar, amb casos especialment sagnants com el que recentment varen denunciar les companyes Kellys.

La iniciativa SDA ens sumam a les veus que aposten pel decreixement turístic, i concretament a la proposta del 2×1 (eliminar dues places per cada plaça nova) defensada entre altres per Terraferida. Només amb mesures com aquesta es pot caminar cap a un model que asseguri una vida digna per la gent de Mallorca. És hora d’acabar amb aquesta dependència exclusiva del turisme i fer passes en la direcció d’un sistema productiu propi, on la prioritat siguin les persones i no el creixement a qualsevol preu.

Notícia al blog de la campanya #LaMassificacióTurísticaEnsExplota.

Endavant Bages assenyala Gas Natural i Endesa amb cartells de denúncia a les seves oficines

Endavant Bages assenyala Gas Natural i Endesa amb cartells de denúncia a les seves oficines

El nucli comarcal d’Endavant (OSAN) realitza una nova acció en el marc de la campanya nacional de Sobiranies, Drets i Autodeterminació.

Endavant (OSAN) del Bages ha assenyalat Gas Natural i Endesa amb sengles encartellades, el 21 d’agost. Les oficines d’ambdues subministradores energètiques han quedat completament empaperades amb cartells on es podien llegir lemes com ‘Plantem cara, conquerim el futur’ i ‘Nacionalitzem Gas Natural, recuperem la sobirania energètica’. També s’ha difós un vídeo a través de les xarxes socials. Ambdues accions donen continuïtat a la campanya Sobiranies, Drets, Autodeterminació a la comarca del Bages.

El nucli d’Endavant (OSAN) del Bages estén la campanya Sobiranies, Drets i Autodeterminació (SDA) a la comarca. El 21 d’agost ha empaperat completament les oficines de Gas Natural i Endesa, subministradores energètiques que s’enriqueixen a costa de les nostres vides. Als cartells s’hi poden llegir lemes com ‘Plantem cara, conquerim el futur’ i ‘Nacionalitzem Gas Natural, recuperem la sobirania energètica’. En paral·lel, s’ha llançat un vídeo per xarxes socials per difondre la campanya SDA a la comarcal del Bages, on ja s’hi han realitzat diverses accions, tant nacionals com locals.

Sobiranies, Drets i Autodeterminació vol estendre la idea que reapropiar-nos del nostre futur és possible i necessari i que per fer-ho, cal conquistar espais de sobirania sobre aquells aspectes que influeixen en la nostra vida. També vol dir conquerir drets que garanteixen les condicions de vida de les classes populars. Finalment, SDA recorda, també, que tot això només és possible en el marc d’un procés d’autodeterminació del poble català. La campanya al Bages se centrarà sobretot en la denúncia de les nostres condicions laborals i de vida. Per això, s’assenyala i denuncia Endesa i Gas Natural com a dues de les multinacionals energètiques que s’estan enriquint a través de les necessitats bàsiques de la població.

Per a Endavant, les condicions laborals i de vida, i per tant també, el subministrament energètic, esdevenen cabdals a l’hora de situar els interessos socials de la majoria de la població per davant del lucre empresarial privat d’una minoria. La lluita per una vida digna esdevé encara més important dins les classes populars que patim directament i de forma molt agressiva la crisi econòmica, les privatitzacions de serveis públics, l’especulació immobiliària i els abusos de la banca, i veiem com les nostres condicions de vida i laborals es deterioren contínuament mentre els propietaris de les grans multinacionals segueixen acumulant grans beneficis econòmics.

Aquesta és una acció que dóna continuïtat a les anterior que ja es van dur a terme a la comarca, com la de tapiar diferents oficines del BBVA, el repartiment de 200 catàlegs per a reivindicar els drets de les treballadores de diferents multinacionals del tèxtil o les accions de denúncia a la multinacional ICL que es beneficia de la contaminació del territori.

No ens espantaran, no ens dividiran, no deixarem que ens prenguin més llibertats. No passaran!

Des d’Endavant OSAN volem expressar la nostra solidaritat amb les víctimes del brutal atac d’ahir a les Rambles de Barcelona i també a Cambrils.
Els individus que han perpetrat aquest atac salvatge contra el poble treballador buscaven, i han aconseguit, estendre un dolor irreparable en molts casos. El Daesh i la seva ideologia són enemics de tots els pobles de la Mediterrània.
Però l’objectiu dels atacants anava més enllà. Volen instal·lar la por entre nosaltres, volen provocar atacs racistes i islamòfobs, i volen que renunciem a les nostres ja minvades llibertats en nom de la seguretat. Les que ahir van perdre la vida al cor de Barcelona ja no tornaran. Però podem evitar que els plans dels autors de l’atac s’acabin acomplint del tot. Sabotegem les seves intencions: al Daesh, als feixistes i racistes que es retroalimenten de les accions del Daesh i als polítics i mitjans que voldran instrumentalitzar els fets per a les seves agendes de retallades de drets i llibertats.
Avui i els propers dies són sobretot dies de solidaritat i de sortir al carrer a expressar-nos com a poble i a dir que no farem cap pas enrere. També són dies de barrar el pas al racisme que voldrà tensionar el nostre poble, des de convocatòries al carrer fins a la rumorologia islamòfoba gens innocent destil·lada a les xarxes socials i als cercles de socialització. Ahir Barcelona va donar ja una mostra de fermesa que caldrà repetir quan el feixisme vulgui tornar a intentar instrumentalitzar el nostre dolor.
Però en la lluita contra el Daesh no podem deixar d’assenyalar les causes que l’alimenten, i que un cop passat el dol caldrà denunciar amb tota la intensitat. La guerra imperialista de 2003 i l’ús i finançament del Daesh per part de les monarquies absolutistes del Golf Pèrsic en la seva lluita per estendre el seu domini a la regió es troben en l’origen de tot plegat. Unes monarquies que compten com a ferms aliats amb els països occidentals i les grans multinacionals, Estat espanyol i IBEX 35 inclosos. I uns estats occidentals  que tracten de terroristes els moviments que, com els kurds i els palestins, combaten Daesh sobre el terreny i als quals hem d’expressar tota la nostra solidaritat.
Al poble treballador ens han fet mal, però hem respost amb solidaritat. Ens voldran manipular, però respondrem amb fermesa. No ens espantaran, no ens dividiran, no deixarem que ens prenguin més llibertats. No passaran!

Escombrem-los! Autodeterminació / Desobediència / Països Catalans

El proper 1 d’octubre una part dels Països Catalans està cridada a les urnes per participar en un referèndum d’independència: «Volem o no que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república?». El cert és que no és un referèndum qualsevol, perquè aquest referèndum no es celebra en un context d’estabilitat política i institucional, sinó que està previst malgrat l’oposició frontal d’un Estat, l’espanyol, que no vol que tingui lloc en cap cas. I en un context geopolític, el de la Unió Europea, que és profundament refractària a qualsevol possibilitat de canvi polític, institucional i socioeconòmic que pugui amenaçar els privilegis de tot tipus que, com a institució, s’encarrega de protegir.

En aquest context, les organitzacions de l’esquerra independentista cridem, com no podia ser d’una altra manera, a l’activació popular, a l’organització i a la mobilització:

  • Cridem a l’activació popular per a defensar el referèndum – perquè el referèndum no és del govern, malgrat que és responsabilitat del govern organitzar-lo i celebrar-lo, encara que només la gent podrà garantir-lo, tant per impedir qualsevol marxa enrere o qualsevol maniobra repressiva de l’Estat, com per omplir les urnes de vots.
  • Cridem a l’organització popular per què sigui la gent la protagonista dels canvis que s’han de produir – perquè només amb un poble actiu i organitzat és possible garantir les transformacions socials i polítiques imprescindibles perquè siguin els interessos populars, i no els d’unes elits – les que siguin – els que s’imposin en el cicle que l’1 d’octubre ha d’obrir.
  • I cridem també a la mobilització popular per lluitar contra la por i construir un món nou – perquè només amb les energies i la força que generen el poble en moviment és possible plantar cara a les forces conservadores de l’Estat espanyol, de les elits catalanes, espanyoles i europees que no desitgen cap canvi i que estan disposades a tot per impedir-lo.

Per a l’esquerra independentista, és el moment de reivindicar l’autodeterminació, la desobediència i els Països Catalans.

Perquè el referèndum és punt de partida, i no d’arribada. El dret a l’autodeterminació dels pobles no fa referència només al seu dret a constituir-se en estats si així ho expressa una majoria en una votació. El dret a l’autodeterminació és el dret que té cada poble a decidir per sí mateix, i sense imposicions ni ingerències de cap mena, les seves formes d’organització social, econòmica i política.

Volem la independència per canviar-ho tot: perquè vivim en una societat cada vegada més desigual, amb elits privilegiades i cada vegada més persones que pateixen les conseqüències de l’austeritat capitalista, del model de relacions socials patriarcals: la classe treballadora, cada vegada més empobrida i expoliada; les dones, que a les opressions de classe i nació les atravessa l’opressió del patriarcat en els diferents àmbits i forma; i en general, les persones que, cada vegada en més número, són excloses per l’actual sistema econòmic i institucional sense drets econòmics, polítics, socials o culturals. El referèndum obre una possibilitat a la independència, a l’impuls d’un procés constituent popular i de base, i a la possibilitat de construir una nova república popular, democràtica, socialista, feminista i ecològica.

La desobediència com a motor de transformació nacional, social i democràtica. Però aquests canvis no es produiran de forma màgica, no seran possibles anant de la llei a la llei. Avui el marc jurídico-polític estatal, i perquè no dir-ho, també l’estructura institucional de la Unió Europea, són obstacles formidables a qualsevol procés d’autodeterminació popular i, fins i tot, a l’exercici d’una democràcia plena. Que li ho preguntin a Grècia, que a l’estiu de 2015 va rebutjar en referèndum l’aplicació d’un Memoràndum dictat per la Troika que imposava retallades, privatitzacions i més pobresa, Memoràndum que només una setmana més tard s’estava aplicant.

Avui la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, l’impuls d’un procés constituent popular i de base i la construcció d’una nova república al sud d’Europa només és possible, igual com tots els canvis socials i polítics de profunditat que s’han produït al llarg de la història, a través de l’exercici de la desobediència contra les lleis injustes. No és cert, com diuen algunes fonts governamentals, que el procés d’independència no serà conflictiu i que es passarà «de la llei a la llei»: l’Estat espanyol té armes importants per mirar d’impedir el referèndum i un procés d’independència, i només desobeint les seves imposicions, impulsant processos massius d’organització i mobilització popular serà possible acumular la força política, democràtica i social necessàries per possibilitar un procés d’autodeterminació que desemboqui en una nova república més lliure i més justa.

Els Països Catalans som un projecte global de canvi per a la zona euromediterrània. L’objectiu de l’esquerra independentista, ho hem dit sempre, no és la independència de Catalunya. És la independència dels Països Catalans i la construcció d’una societat socialista i feminista, i ho fem com a internacionalistes convençudes: perquè creiem que és necessari un canvi d’arrel en el sistema econòmic capitalista patriarcal, que destrossa vides, però que també destrossa el planeta, i perquè aquest canvi no és possible si no es produeix una transformació real arreu del planeta.

Creiem que la millor contribució que podem fer a la lluita de tots els pobles del món per a construir un nou sistema de relacions socials que parteixi de la llibertat, la justícia, la fraternitat i la solidaritat és començar a bastir aquesta llibertat, aquesta justícia, aquesta fraternitat i aquesta solidaritat al nostre país, i que per fer-ho, cal també enderrocar totes aquelles estructures de poder que, aquí i arreu, estimulen la desigualtat, els privilegis i la destrucció del territori. El projecte dels Països Catalans trenca amb la cartografia del poder vigent, i construir-los a través del ple exercici de l’autodeterminació i de la sobirania, significa que, en aquest racó de la Mediterrània, posem el nostre gra de sorra en la construcció d’una Mediterrània que, per fi, pugui ser «un pont que agermani pells i vides diferents» i no una frontera mortífera per a les pobres del planeta.

Escombrem el capitalisme, el patriarcat, la corrupció i la monarquia: autodeterminem-nos, desobeïm les lleis injustes, i construïm uns Països Catalans lliures i solidaris, uns Països Catalans, en definitiva, independents, socialistes i feministes.

Alerta Solidària, Arran, Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Coordinadora Obrera i Sindical (COS), Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional), Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Barcelona, Països Catalans a 10 d’agost de 2017

escombremlos

[Ciutat Vella] – Sense capitalisme no estaríem en una situació de despossessió salvatge de drets, mitjans i capacitats.

Aquests últims dies hem assistit a la gestació i al part d’un dels mecanismes més emprats per la socialdemocràcia a l’hora de justificar-se i evitar fer un anàlisi de la realitat social: la divisió de conflictes i la seva categorització aleatòria a través de xarxes socials i mitjans de comunicació per tal de generar una opinió pública, a la resistència de les veïnes de Barcelona davant l’acceleració del procés de barricidi que estan patint els nostres carrers.
No podem caure en el seu joc, no podem acceptar que se’ns negui una realitat: no existeixen “violències”, vivim immerses en una violència estructural anomenada sistema capitalista i aquesta s’articula sobre tres eixos bàsics de treball: racialització, patriarcat i classe, i es despleguen en múltiples formes d’afectació. Permetre que es parli de “violència immobiliària”, “violència energètica” o altres com si les conseqüències lògiques del sistema capitalista fossin bolets aïllats i inconnexos és part de la victòria del sistema, intentant fer creure que amb pedaços assistencialistes que no qüestionen ni incomoden la seva pràctica política tot torna a l’estabilitat. Tampoc podem acceptar que es denomini “-fòbia” a una legitima acció de defensa contra els bens materials que expressen l’expulsió i substitució de la classe obrera per a bastir les consecutives ampliacions de l’aparador de la Marca BCN.
No existeix la turisme-fòbia en tan que no tenim cap por al turista, ni cap odi particular, hi ha una expressió del malestar social, una resposta popular que s’expressa en un espai públic cada cop més massificat i més rentable per a empreses privades. Per què s’està usant espai públic com a aparador de productes privats? Per què s’està permetent que hi hagi locals i oficines destinades al turisme quan ens falten molts equipaments i serveis bàsics? Per què als nostres carrers hi ha més cadires privades que públiques? Per què anomenem “civisme” al cinisme i la repressió?
No hi ha cap violència que només afecti als rebuts dels subministres, a la llista de la compra o al pagament del lloguer, hi ha un procés que consisteix en reduir fins eliminar el comerç de proximitat, especular amb el lloguer i la compravenda d’habitatges, una premeditada permissivitat en la “degradació” de carrers i zones, la focalització en temes i col·lectius que viuen completament exposats a la violència capitalista (venda ambulant, immigració, prostitució, droga, etc), l’entrada al joc de grups inversors, bancs i empreses immobiliàries que conten amb el suport de la policia i l’administració per a desnonar i expulsar les veïnes amb la força física.
Deia ahir l’Alcaldessa que “no s’han de minimitzar els fets, però són aïllats. Parlar de violència és fer mal a la imatge de BCN per pur partidisme”, doncs no, no minimitzem, en absolut, la violència que patim als carrers de BCN quan la Guardia Urbana i els Mossos d’Esquadra ens agredeixen i forcen a renunciar als nostres drets i llibertats, no minimitzem la violència que patim als carrers quan l’Ajuntament i Serveis Socials ens neguen una resposta mínimament acceptable davant els atacs del capital i, a més a més, ens envia a la Guàrdia Urbana a desallotjar un espai institucional, espai que és més dels ciutadans que del govern, o així hauria de ser. No minimitzem ni minimitzarem la violència que exerceix a diari el capitalisme contra totes nosaltres.
Sense capitalisme no es categoritzaria el proletariat segons el seu color de pell o nacionalitat ni es mantindria el colonialisme, sense capitalisme les dones no continuaríem rebent a diari les dosis majoritàries de violència ni les veïnes es veurien al carrer sense solució per a que a l’edifici on vivien es faci un hotel o apartaments de luxe. Sense capitalisme no estaríem en una situació de despossessió salvatge de drets, mitjans i capacitats.