Proper 20 de juliol, un any més, Endavant participarem en l'acte unitari de les organitzacions de l'esquerra independentista a l'Horta, en homenatge a Toni Villaescusa, militant comunista i patriota català, caigut en combat el 20 de juliol de 1984 a Alzira (la Ribera del Xúquer)
L'acte, com és habitual comptarà amb un petit acte polític d'homenatge a les 18h30 al cementiri de Quart de Poblet, amb un parlament del PSAN -organització on va militar en Toni- i un altre d'unitari. Després hi haurà sopar al local de l'Assemblea de Veïns i Veïnes de Benimaclet.
Josep Antoni Villaescusa i Martín (“Maria Lluïsa” ) nasqué el 26 de febrer de 1957 a Quart de Poblet (l'Horta), fill de valencià i aragonesa. Tot i que el seu pare sabia parlar un valencià molt correcte, a la llar familiar sempre parlaren en castellà, que fou la llengua habitual de Josep Antoni fins que, ja adult, prengué la decisió ferma de recuperar el català i no renunciar-hi mai més.
Als 7 anys emigrà a Darmstadt (Alemanya) amb la família. Dos anys després, els pares, que hi continuaren treballant, enviaren el fill als escolapis com a intern (a Molina d'Aragó, Saragossa i a València).
Començà a freqüentar els cursos de Llengua «Carles Salvador», i progressivament anà prenent consciència nacional i social, fins identificar-se com a independentista i com a comunista.
El juliol de 1980 es va casar amb Antònia Flores, filla d'uns andalusos emigrats a Alemanya, on s’havien conegut i el lloc on havien fet amistat durant les estades sovintejades que en Josep Antoni hi feia. Tot i la cultura andalusa-alemanya de la seva companya, en Josep Antoni, d’ençà del 1979, sempre li havia parlat en català, llengua que ella també aprengué a estimar, a parlar i a defensar.
La parella s'havia instal.lat a Castelldefels i treballaven a Barcelona, en dues empreses alemanyes. Josep Antoni continuà estudiant alemany, electricitat, i és en aquesta època que, en el seu afany de millora i perfeccionament personal, conegué el naturisme i en fou un entusiasta i un seguidor coherent de les doctrines naturistes, fins al punt que, a les portes de la mort, greument ferit i amb uns dolors terribles, rebutjà els antibioòtics i els calmants químics amb què els metges volien atenuar-li el dolor físic que hagué de patir fins que perdé el coneixement.
El 1981 entrà a militar al PSAN. També va impulsar la Coordinadora Independentista del Baix Llobregat, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i el Moviment de Defensa de la Terra, del qual fou un dels seus precursors a la comarca. Residí a Castelldefels a principis dels anys vuitanta. Al tombant del 1982-1983 deixà de militar públicament a les organitzacions i col.lectius en què estava adscrit. Pel febrer de 1983, no podent aconseguir la prorroga del contracte laboral. se'n tornà a València on obrí un restaurant amb els seus pares.
Un any i mig més tard, fidel als seus ideals de justícia i amor a la seva terra i a la seva classe social, resultava greument ferit per l’explosió accidental d’un artefacte que anava a col.locar a les oficines de I'INEM d'Alzira. Era la matinada del 20 de juliol de 1984. Unes hores més tard, després d'una dolorosa agonía que suportà amb molta serenitat, perdia el coneixement i moria a l’Hospital de la Fe de València. Poc després Terra Lliure assumia la militància clandestina d’en Toni Villaescusa.
Malgrat les tormentes al voltant de 200 persones s'acostaren a la Plaça del Pilar (Velluters) per gaudir de la segona nit de cinema en valencià a la fresca. Aquesta vegada la pel·lícula projectada va ser "La Mosquitera" d'Agustí Vila, amb Emma Suàrez, Eduard Fernàndez i Geraldine Chaplin. 
El Racó de la Corbella es va omplir en la presentació del llibre CD “La veu de la memòria. Pep Gimeno 'Botifarra'”. L'acte organitzat per l'Assemblea de l'Horta d'Endavant OSAN el va obrir l'autor del pròleg, l'escriptor xativí Toni Cucarella, paisà del “Botifarra”. 
La manca d'interés de les institucions valencianes per promoure i difondre la llengua pròpia contrasta amb l'evident demanda social d'extensió del valencià. Això va quedar en evidència ahir a Velluters, barri de 5000 habitants i on prop de 700 persones -segons estimacions professionals- participaren de la primera vetllada de cinema a la fresca en valencià. 
A les 6:30 del dilluns la policia ha desallotjat la plaça Maria Agustina de Castelló de la Plana. Les formes han seguit la línia agressiva que impera en els cossos repressius. Primer s'ha encerclat la rotonda on es troba la plaça impedint que entrare cap persona per donar suport als acampats. No és d'estranyar una resposta de la població contrària al desallotjament, són un exemple de la bona acollida, l'assistència a les activitats organitzades o les paraules d'ànim mentre es penjaven cartells de les convocatòries als carrers durant aquestes darreres setmanes. Mentre els acampats desmuntaven les tendes de campanya, sota l'amenaça de l'arrest, els serveis municipals han començat a despenjar els tendals que cobrien la zona, arriscant-se a ferir a alguna de les persones que es trobaven a sota. Els acampats s'han endut el material, que han pogut, de la plaça abans que l'Ajuntament s'encarregara d'esborrar qualsevol vestigi de la revolució que allí havia ocorregut.
Cada dimarts de Juliol a les 22 h, a la plaça del Pilar de València L’Associació de Veïns El Palleter (barri de Velluters), l’Associació Cultural La lluna roja i el Servei de Política Lingüística de la UV, amb el suport de diferents entitats com ara El Racó de la Corbella, s'han posat d'acord per a traure al carrer el cinema d’actualitat, i en valencià. 