[Alacant] Desenes de persones es mobilitzen en defensa dels serveis públics

Al voltant de 120 persones van secundar el passat dissabte 14 de gener a Alacant la convocatòria de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades per tal de manifestar-se en defensa dels serveis públics i contra les retallades i les privatitzacions. La Marxa Popular organitzada per la plataforma anticapitalista va recórrer els principals carrers dels barris de Ciutat d’Assís i la Florida enmig de continus crits contra els responsables de la crisi (banquers, especuladors, polítics del capital) i en defensa dels interessos de la classe obrera.
 

La Plataforma va anunciar que continuarà la seua lluita al carrer els propers dies, convocant una acció informativa el dissabte 28 de gener per denunciar la pujada del preu del transport aprobada recentment per l’Ajuntament d’Alacant.
 
La Plataforma de Lluita Contra les Retallades està formada pel PCPE, els CJC, Endavant, Maulets, Assemblea de Treballadors per la Vaga General i Associació d’Amistat amb Cuba. Pròximament es reincorporarà a aquesta plataforma unitària de classe Esquerra Unida. Divendres passat els integrants de la Plataforma van situar quatre paradetes informatives als barris de Ciutat d’Asís i la Florida per tal de recollir signatures contra les privatitzacions, en una campanya iniciada fa dos mesos i que en porta arreplegades vora 1.000.
 
{youtube}6ioD66WM51s{/youtube}
 

Contra les retallades i per la dignitat

Més de 2.000 persones s'han aplegat aquesta vesprada a la plaça de Manises de València, davant del Palau de la Generalitat, convocades per la Plataforma pels Drets Socials com a protesta per les darreres mesures preses pel govern valencià, unes retallades que suposen un nou atac als treballadors i les treballadores i una nova agressió a l'ensenyament i tot el sector públic.

 

 

Continua llegint «Contra les retallades i per la dignitat»

9.000 euros de multa per manifestar-nos contra el feixisme?

  • Manifestació dissabte 21 de gener a les 18h a la Pça. Catalunya de Girona.

salt

Felip Puig vol sancionar amb 9.000 euros dues companyes per la manifestació antiracista de l'estiu passat a Salt de resposta a Anglada i la Plataforma per Catalunya.

El dia 27 d’agost d’enguany una manifestació amb el lema: “Aturem el feixisme. Salt diu no  al racisme“, va recórrer els carrers de Salt i Girona. Va ser una manifestació festiva i combativa que donava resposta a l’intent de Josep Anglada d’escampar odi racista, amb el missatge que no ens deixarem dividir pel nostre origen, els papers ni el color de pell.

La Conselleria d’Interior de Felip Puig, seguint els desitjos de la regidora de la PxC a Salt que havia denunciat la manifestació, va obrir un expedient sancionador contra dues persones, conegudes activistes dels moviments socials, com a suposades organitzadores de la manifestació. La proposta de resolució de l’expedient, que ja només està pendent que la ratifiqui la mateixa Conselleria, els imposa una sanció de 9.000 euros, perquè la convocatòria no li havia estat formalment comunicada.

Continua llegint «9.000 euros de multa per manifestar-nos contra el feixisme?»

Acció a Sabadell en protesta contra les retallades en la sanitat pública

Dissabte 7 de gener

El comitè local de Sabadell d'Endavant (OSAN) ha escenificat amb una acció les conseqüències de les retallades en sanitat. L'acció ha consistit en la simulació de la mort d'un pacient a causa de les retallades en sanitat davant la seu local de Convergència. Aquesta acció s'emmarca en les accions que està duent a terme l'organització a tot el territori català.

Amb aquesta acció volem recordar que existeixen altres maneres de reduir el dèficit públic i denunciar que el senyor Boi Ruiz és part interessada en les retallades, en tant que antic president de la patronal catalana d'hospitals.

ÉS LA NOSTRA SANITAT I SALUT LA QUE ESTÀ EN JOC!

http://www.youtube.com/watch?v=Y8Yc0zBl6oA

http://endavantvalles.blogspot.com/

Català gratuït al barri de l'Olivereta

 Vols aprendre a parlar la llengua de la nostra terra?

Curso gratuito de Valencià
¿quieres aprender la lengua de nuestra tierra?

Cours gratuit de Valencià
voulez vous apreendre la lange de notre terre?

Comencem al gener. Tots els dimecres de 19.30 a 21.00h. Si t'interessa, envia un correu electrònic: casaloipvlc@gmail.com

Casal Obrer i Popular – COiP – Francesc Santacatalina
C/ Salvador Ferrandis Luna 42 baix esquerra (l'Olivereta-Nou Moles, València – l'Horta)

La Generalitat Valenciana dispara contra el sector públic

 Dijous 12 de gener a les 19h:

Concentració unitària a la Plaça Manises (Palau de la Generalitat) per aturar aquest nou atac contra la classe treballadora.

Covoquem: Plataforma pels Drets Socials

Comunicat d'Endavant OSAN davant les retallades anunciades per la Generalitat Valenciana

El passat u de gener el President de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, anuncià en el seu discurs d'any nou una retallada de 1.000 milions d'euros en el sector públic, sense especificar-ne els detalls. Ahir, dia cinc de gener, el nou portaveu del Consell, José Císcar, donà a conéixer el pla d'ajustament amb el qual es pretén estalviar 1.057 milions d'euros (440 milions només en sanitat) i la seua lectura esvaeix qualsevol dubte: les mesures del govern valencià “per lluitar contra la crisi” suposen el major atac contra la funció pública que es recorda al País Valencià. (…)

Continua llegint «La Generalitat Valenciana dispara contra el sector públic»

Centenars de persones fan costat a València a la Koordinadora del Park Alkosa

Centenars de persones es van aplegar ahir al vespre a la plaça de Manises de València, a les portes del Palau de la Generalitat, per participar en la concentració de suport a la vaga de fam que dos membres de la Koordinadora de Kol·lectius del Park Alkosa duen a terme per reclamar els més de 400.000 euros que l'executiu autonòmic i l'Ajuntament d'Alfafar deuen a la plataforma.

L'acte va comptar amb la participació dels músics Rafa Xambó, Tomàs de los Santos, Pau Alabajos, Feliu Ventura i Xavi Sarrià, els quals prestaren la seua veu a la reivindicació. A més, com que alguns membres de la Koordinadora es reuniran dilluns vinent amb els portaveus dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes, ahir van recollir propostes dels assistents per a la trobada amb els representants institucionals.

La concentració tenia lloc l'endemà que la policia nacional espanyola desallotjara els vaguistes del local de l'arquebisbat on duien a terme la seua protesta des d'abans de Nadal. Un dels vaguistes porta des del 22 de desembre ingerint només líquid. L'altre, des de fa una setmana.

 

 

Font: L'Accent

Carta als Reis Mags de la Plataforma contra la crisi i les retallades de Xàtiva

Des de la Plataforma contra la crisi i les retallades de Xàtiva, aprofitant aquestes dates volem fer arribar la nostra particular carta als Reis Mags d'Orient. Esperant que durant aquest 2012 es puguen complir les coses que els demanem.

Aprofitem l'ocasió per desitjar-vos una bona entrada d'any 2012.

La plataforma contra la crisi i les retallades de Xàtiva, vol dirigir-se als estimats Reis Mags d’Orient, amb la seua pròpia i solidària carta de peticions.

Estimats Reis Mags d'Orient:

Ja sabem que aquest any tindreu molta feina, portant l’alegria que, la duresa d’aquesta crisi i la ineptitud dels nostres governants, ens han llevat, però us volem fer algunes peticions per fer més suportable aquests anys que vénen a les veïnes de Xàtiva:

  • Volem que porteu menjar (sí, sí, no ens hem enganyat de segle ni de continent), perquè a la nostra ciutat cada dia en són més les famílies que necessiten ajuda per poder menjar.
  • També volem habitatges, però no cal que els construïu que ja estan fets. Ens conformem en què no tiren a ningú més de sa casa i que repartisquen els que hi ha buits entre la gent que no té un sostre on passar l’hivern o té el seu pis apuntalat per l’aluminosi al barri del Carme.
  • I de pas, no estaria malament, que ens portàreu una escoleta infantil pública, encara que siga xicoteta, que a les mares i pares de la nostra ciutat amb salaris baixos o subsidis de misèria no els arriba per pagar els 250€ al mes que fan falta per portar les xiquetes i els xiquets socarrats a l’escoleta bressola. Seria tot un regal en aquesta ciutat de British School i escoletes infantils privades.
  • Ahh! que se’ns oblidava: un microones per descongelar l’aplicació de la llei de dependència. Que siga potent, clar, perquè ací porta congelada des del seu naixement.
  • I per als nostres governants, a més de carbó, porteu-los bona cosa de trellat i sentit comú, acompanyat d’algun medicament contra el virus de la corrupció, que a les comarques valencianes tenim una bona epidèmia. Ah! I emporteu-se totes les tisores que trobeu perquè s’estan convertint en armes de destrucció massiva, encabotades en què siguem les mateixes les qui paguem els plats trencats d’una situació que no hem creat. I repartiu millor la sort, que sempre els toca als mateixos.

Esperem no haver-nos excedit en les nostres peticions, hem intentat ajustar-les tenint en compte que, en aquests temps, la gent necessitada és molta. Així que confiem en el vostre bon criteri que vos farà ser més generosos amb els que no tenim, que els que tenen molt, ja ho tenen bé!

PD: Si necessiteu substituts o decidiu ampliar el planter de reis mags, aviseu-nos que a la nostra ciutat hi ha més de 3000 persones, de tota raça, procedència o religió, disposades a repartir alegria per un sou, encara que siga curtet, en negre o amb contracte precari.

Molt atentament,

La plataforma contra la crisi i les retallades de Xàtiva

L'ANC i l'esquerra independentista, resposta al company Buigues


Article de Jordi Aldeguer i Fenoll, militant d'Endavant (OSAN).

Desprès de llegir l'article del company Albert Buigues publicat el 7 de decembre a llibertat.cat, on feia una breu anàlisi sobre l'Assemblea Nacional de Catalunya, voldria exposar la meua visió, que pot ser considerada una resposta al seu article.

L'ANC com a aposta tàctica? Reformistes, petit-burgesos i regionalistes.

El primer dubte que em plantege és on i com pot, el nostre moviment, confluir amb aquesta Assemblea Nacional Catalana? El company Buigues ja ens advertia del caràcter regionalista, idealista, petit-burgès i partidari d'estructures capitalistes com la U.E de l'Assemblea Nacional Catalana.

Com podríem fer extensió d'un nou conglomerat sobiranista al País Valencià o ses Illes quan aquestes dues realitats tenen un context social i polític on l'espanyolisme ha creat elements distorsionadors nacionals com el blaverisme i el gonellisme, que emmascaren el conflicte nacional i desvia l'atenció de massa gent, encara, del veritable enemic? Amb quins actors polítics, sindicals, culturals i socials s'impulsaria aquest conglomerat?

Aquesta és l'errada on sovint cauen propostes polítiques que, per un populisme independentista que els justifique davant qui treballen pel país sencer, s'intenten “trasplantar” més que estendre's. Encara molts de nosaltres esperem els nuclis al País Valencià que Solidaritat Catalana per la Independència anunciava amb eufòria que s'anaven a crear un parell d'anys d'ençà.

L'ANC sorgeix d'una òptica “catalunyesa”, i ja des de l'arrel impedeix la seua extensió a la resta de la nació; no comprèn les diferents vessants de la lluita nacional a la resta de territoris històrics, ni la complexitat social de les comarques Sènia avall ni mar enllà.

De la seua declaració de principis llegim que “(…)Tractar amb la Unió Europea, un cop s’hagi establert l’Estat català i se n’hagi aprovat la Constitució mitjançant referèndum, la permanència de Catalunya dins la Unió (…), i no puc més que expressar la meua sorpresa per que se'ns demane a l'esquerra independentista, essent socialistes com som, que entrem i impulsem una nova organització que, ja des de la seua fundació i primers passos, defensa una estructura del capitalisme transnacional com és la Unió Europea.

És del tot un contra-sentit que, sense remei, ens allunyaria de molts dels nostres aliats tàctics actuals i futurs que comencen a veure en la Unitat Popular una estratègia vàlida per plantejar una eixida factible al capitalisme.

En quin moment està el nostre moviment?

Podríem, fins i tot, entrar a debats més pragmàtics; està l'esquerra independentista capacitada per plantejar un pols -i guanyar- al si de l'ANC, per tal que aquest conglomerat assumisca els plantejaments de l'EI? La resposta és no.

El nostre moviment és encara feble, encara s'ha de construir una major coordinació i clarificació sectorial, el nostre sindicat és encara massa petit per poder plantejar una alternativa al sindicalisme estatal, la CUP encara ha de situar-se definitivament en el mapa electoral, entre totes hem d'establir la relació de la CUP i la resta de moviment, s'ha de clarificar el paper de les organitzacions Endavant OSAN i MDT. L'esquerra independentista ha d'estendre's arreu del país, i la nova organització juvenil ha de nàixer per liderar la lluita juvenil.

Tot això en l'apartat intern!

En l'apartat extern és encara més intensa tota la feina que ens queda per fer si volem ser el referent hegemònic de l'esquerra anticapitalista als Països Catalans; acabar d'integrar-nos a totes les coordinadores i plataformes en lluita contra la precarietat laboral, crear-ne allà on fins ara no hi han expressions unitàries de resposta a la crisi i al capitalisme, obrir en el moviment anticapitalista d'aquest país el debat de què és realment l'estat espanyol, en quin període històric neix, i quines són les forces de classe que el mantenen viu com a projecte. L'esquerra independentista encara ha de treballar per a que la resta de l'anticapitalisme accepte totes les formes de pressió i lluita que considerem necessàries a cada moment, bandejant eixe apostolat desastrós de la concòrdia amb certes cúpules sindicals i polítiques.

Tota una feinada a la que, hui per hui, no donem a bast, sense comptar els esforços que requereix tindre una organització cada vegada més visible i referencial com és la CUP.

Prioritzem les lluites, maximitzem els resultats.

És a dir, si volem que l'Esquerra Independentista siga de veres una eina que puga decantar el procés d'alliberament cap a postulats de classe, hem de fer-la créixer, vertebrar-la, consolidar-la, establir nuclis on fins ara no hi han hagut, i obrir més i més Casals que siguen lloc d'encontre amb totes les persones que busquen una altra manera de pensar i de fer. Però l'Esquerra Independentista no creixerà, òbviament, mirant-se el melic i reunint-se internament ad infinitum.

L'esquerra independentista creixerà en la lluita, creixerà fent-nos mereixedors del reconeixement dels sectors més conscients del Poble Treballador Català, l'esquerra independentista creixerà quan donem respostes vàlides, clares i contundents a tots els atacs que ens llencen des del capitalisme espanyol i transnacional.

Però el primer que ens cal és una bona “radiografia” interna, conèixer-nos, i ser-ne suficientment humils per entendre que en el plànol “social”,a dia de hui, encara no som el referents hegemònic de l'anticapitalisme. I en el plànol “nacional” no tenim la força necessària per fer girar cap a l'esquerra a cap procés catalunyès de segregació fins que aquest assumisca polítiques de classe.

No és derrotista admetre les pròpies mancances, és simplement objectiu. És una evidència que en certes comarques dels Països Catalans la presència del nostre moviment és, encara, deficient, quan no senzillament, de pura resistència.

L'esquerra independentista és un moviment del tot imprescindible per les classes populars dels Països Catalans, i no podem regalar-li el nostre “múscul” a totes les expressions “unitàries”, jo diria interclassistes, que pregonen com a apologetes la fi de l'estat espanyol si els seguim. Cal que recordem tots els “trens” que havien de ser els últims?

Solidaritat Catalana per la Independència semblava que seria un autèntic tsunami electoral, i no va passar de tèbia onada, La Plataforma pel Dret a Decidir havia de ser la guia unitària i es va trencar en dos en poc temps, i en temps de la desfeta de la URSS, semblava que la Comunitat Autònoma de Catalunya podria aprofitar aquella onada de “alliberaments” si es votava en massa a ERC, i ja sabem en quin punt està eixe partit i què ha fet amb els milers de vots que treia i
treu.

M'agrada recordar eixes darreres paraules que Jon Idigoras va dir a l'esquerra abertzale: “calma, la lluita serà dura, però hem de tindre calma”.

Estructures de contra-poder, articulació de la Unitat Popular, construcció nacional.

Per tot això, i per què el nostre model de pràctica no és el seu, considere que l'esquerra independentista no hi té rés a fer en aquesta ANC.

Les claus de volta del nostre procés d'alliberament, crec, són la Unitat Popular i la construcció nacional. Pretendre fer veure que la majoria social del nostre país és ja favorable a la independència i la construcció d'un nou Estat, és fer volar coloms. Treballar des de l'arrel, barri a barri, crear complicitats i sinergies, apropar els sectors polítics transformadors cap a postures nacionals, articular estructures populars nacionals, autònomes, de praxi alliberadora i rupturista, crear el subjecte polític; aquest és el procés alliberador que creiem necessari, allunyat de la simple segregació.

No som un simple moviment independentista: plantegem la construcció d'una nova societat pels Països Catalans, i el primer pas és una nova forma d'entendre el procés emancipatori.

Per totes aquestes raons, pense que el company s'equivoca amb aquest article on ens commina a participar-hi per fer “lluita ideològica” al seu sí, doncs considerem que les coordenades ideològiques i la nostra pràctica són massa llunyanes; l'esquerra independentista planteja no només un altre Estat com a model organitzatiu, planteja també una altra territorialitat, i fins i tot, una altra praxi; de baix cap a dalt, teixint Unitat Popular amb els sectors més favorables a l'autodeterminació del poble català, creant contra-poder popular.

Per acabar, voldria demanar a tots i totes les companyes que, quan escriguen articles d'opinió siguen suficientment humils per no dictar sentències que poden ser insultants. Totes som més que necessàries alhora de crear debat i llençar el guant del debat ideològic i estratègic, però anomenar “esquerranistes”, “reformistes” o “infantilistes” als qui no pensen com tu, és un acte groller i prepotent que no podem cometre els i les militants revolucionaris.

Última hora: La policia espanyola desallotja als vaguistes de fam de la Seu

 La policia desallotja els vaguistes

REDACCIÓ VALÈNCIA, L'Accent 

Aquest matí [4 de gener] cap a les les 11h, uns quaranta policies han acudit al local de la Catedral de València on estaven fent la vaga de fam els veïns del Parke i els han desallotjat. Tot i la resistència inicial dels vaguistes, finalment la policia ha aconseguit fer-los fora a instàncies de l'arquebisbat.

D'aquesta manera, els dos vaguistes, que porten 12 i 6 dies de vaga de fam, hauran de cercar un altre lloc on passar el dia i la nit, amb el problema afegit que, a causa de la vaga, els seus cosos ja estan mostrant signes de feblesa.

Els membres de la Koordinadora de Kol·lectius del Parke han demanat que la gent acudisca a les portes del local per mostrar el rebuig al desallotjament i per solidaritzar-se amb els vaguistes.

Article aparegut el passat 2 de Gener a la versió digital del períodic L'ACCENT

Han passat onze dies des que el primer dels membres de la Koordinadora de Kol·lectius del Parke inicià la vaga de fam per reclamar a les administracions els diners que els deuen. Poc després, fa cinc dies, un altre company se sumà a la vaga, i junts estan passat el Nadal ingerint només líquids.

Segons han informat hui en una roda de premsa, els dos vaguistes es troben en bon estat, tot i que ja comencen a fer-se visibles els efectes de la vaga, tant en l’aspecte físic com en les anàlisis mèdiques que es realitzen diàriament. Tot i així, a partir del desè dia sense menjar és quan poden començar a aparèixer les complicacions. És per això mateix que han demanat que els col·lectius i els moviments socials facen un esforç per pressionar l’administració.

“És una vaga indefinida”

Davant de les difamacions que han aparegut en alguns mitjans locals, els membres del Kol·lectiu asseguren que la seua és una vaga de fam indefinida, i no “dejunis rotatoris” com han intentat fer creure alguns periòdics. Com explicava Toni Valero en la roda de premsa, són conscients del que significa fer una vaga indefinida, però estan convençuts i sense por: “el nostre és un barri marginal, on la vida és difícil per a tots, per això no ens fa por la mort i la podem mirar als ulls”.

A banda de la vaga de fam, les mobilitzacions no s’han aturat. Membres de la Koordinadora estan repartint informació cada dia a les portes de la Generalitat. A més a més, els veïns del Parke també acudiren al ple de l’Ajuntament d’Alfafar celebrat el passat 29 de desembre, d’on foren desallotjats violentament per la policia municipal. El ple, convocat de manera extraordinària per l’alcalde del PP, va servir per aprovar els pressuposts, que foren ratificats després que l’oposició en conjunt va abandonar la sala en protesta per l’actitud de l’Ajuntament i la policia local. Dues persones requeriren atenció hospitalària a causa del desallotjament violent.

Suport i solidaritat

En començar la vaga de fam també han començat a arribar les mostres de suport i solidaritat d’arreu dels Països Catalans i de l’Estat. Personalitats com l’historiador Josep Fontana, els músics Xavi Sarrià i Feliu Ventura, els actors Willy Toledo i Rosanna Pastor o els escriptors Alfons Cervera i Pascual Serrano s’han adherit a un manifest de suport, al qual també han donat suport col·lectius i representants polítics de diferents partits. Hi ha, a més a m&eacute
;s, unainiciativa per enviar correus a l’Ajuntament d’Alfafar i a la Generalitat amb les reclamacions de la Kordinadora.

Aquest dijous, la Nit de Reis, hi ha convocada una concentració a les portes de la Generalitat, a les 19h, a la qual s’espera l’assistència d’algunes de les personalitats que han signat el manifest. La Koordinadora vol mobilitzar el màxim possible de gent per encarar els propers dies de vaga de fam, que es preveuen difícil, i de pas, per fer-li un present al president com es mereix en una nit tan destacada: carbó.

+ Entrevista, Toni Valero, fundador de la Koordinadora de Kol·lectius Park Alosa'Els gestors de la cosa pública han pervertit les paraules ‘economia social, participació ciutadana'