La Diada a Gràcia: l’Esquerra Independentista per la independència i contra el pacte fiscal

1Aquest dissabte 8 de setembre l’Esquerra Independentista de Gràcia ( Arran, Endavant-OSAN, CUP) ha celebrat la Diada a la Plaça Revolució. A les 18:30 començaven les activitats infantils amb un espai de jocs i conta contes de Tantàgora. Els versos improvisats del Cor de la Carxofa van amenitzar el vespre fins l’actuació de la colla bastonera Cop a Cop. Després del sopar popular, on van assistir-hi unes 100 persones, els Diables de la Cabrònica va fer un espectacle de focs a la plaça. L’acte va acabar amb l’actuació musical de Triulet amb Enric Cassasses i Gerard Horta.

Continua llegint «La Diada a Gràcia: l’Esquerra Independentista per la independència i contra el pacte fiscal»

Primer acte del Col·lectiu La Màquia a Viladecans

El passat 7 de setembre va tenir lloc el primer acte del col·lectiu La Màquia celebrat a Viladecans dins els actes organitzats per l'Esquerra Independentista amb motiu de la Diada nacional i coincidint amb la Festa Major de la localitat. Més d'un centenar de persones van passar per la plaça Europa de Viladecans per mostrar-nos el seu suport i participar dels actes organitzats.

La vetllada va començar amb la intervenció d'Iñaki Gil de San Vicente, militant històric de l'Esquerra Abertzale, qui va parlar del context sociopolític a nivell mundial, de la crisi econòmica i de la situació política als països sense estat, centrant-se especialment en Euskadi i els Països Catalans.

Després d'aquesta primera intervenció, l'Àlex Maymó – militant d'Endavant i regidor de la CUP de Molins de Rei-, va explicar què és l'Esquerra Independentista, quina és la situació d'aquest moviment en la nostra comarca i com s'organitza.

El Jordi Casanova, membre del Col·lectiu La Màquia, va tancar el torn d'intervencions del bloc polític, amb un parlament que es va centrar en explicar els punts ideològics principals de La Màquia i els objectius a curt i llarg termini del nostre col·lectiu.

També vam comptar amb la participació d'en Jaume Grau, membre de la         
plataforma Aturem Eurovegas i del Grup Ecologista les Agulles, qui va  parlar de la situació del complex Europa-Vegas i de les repercussions que tindria l'establiment de qualsevol iniciativa semblant al Delta del Llobregat.

Un cop finalitzat el bloc dels parlaments, vam gaudir amb la participació dels Picacrestes, colla dansaire del Prat, que van amenitzar amb balls populars l'inici del sopar.

La participació en el sopar popular va superar les nostres expectatives, més de noranta persones van degustar les botifarres i empedrat que vam preparar, per sort n'hi va haver per a tots.

Després del sopar va començar la part més lúdica de l'acte. A les onze de la nit en Josep Romeu va donar començament al concert i a part de temes propis ens va posar la pell de gallina amb la interpretació de versions d'en Silvio Rodríguez, Raimon i Lluís Llach, entre d'altres.

 
El Col·lectiu la Màquia valora aquest primer acte celebrat a Viladecans molt positivament. Tant la participació com l' organització van ser tot un èxit.

Des d'aquí volem agrair a tota la gent que ens va venir a fer costat el seu suport. Gràcies als amics i familiars de Gavà, Viladecans i Castelldefels per mostrar-nos el seu entusiasme.  També a l'Ajuntament de Viladecans per haver-nos cedit l'espai.

Donem les gràcies a l'Iñaki, a l'Àlex i al Jaume per les seves intervencions. Gràcies també a tota la gent de l'Esquerra Independentista, als Picacrestes, als tècnics de so -en Roberto i en Rubén-, al Josep Romeu i al DJ Morrison, per creure en el nostre projecte.

Agraïm també a tots els membres i simpatitzants de la Màquia, l'esforç i tantes hores de feina perquè tot sortís bé, especialment al Raul Bermejo,  que ens va estalviar uns quants viatges de camió, fent un "Tetris" amb el material . Al Carlos per haver-nos deixat la furgoneta, al Josep Valentí per haver posat la llum a la festa i a tots aquells que heu aportat el vostre gra de sorra en el muntatge d'aquest acte.

La Màquia creix dia a dia i tots vosaltres en sou responsables!

Web de La Màquia

Nota de condol per Paco Candela

candelaAquest passat dijous ens ha deixat Paco Candela. Francesc Candela i Escrivà, advocat i militant independentista del PSAN, va ser regidor  a l’ajuntament de Gandia de 1979 a 1986. La seua activitat política, la seua fidelitat al PSAN i l’independentisme,  al llarg de tota la seua vida, el van i l’han convertit en tot un referent per a posteriors generacions de militants independentistes de la Safor, entre els que ens incloem.  Malgrat les nostres diferències estratègiques i tàctiques, un mateix objectiu ens unia i ens uneix al Paco: la independència i el socialisme per als Països Catalans. Per açò i pel que ha estat i és per nosaltres, des de l’assemblea de la Safor d’Endavant-OSAN  volem expressar el nostre condol a la família,  amics i amigues i  companys i companyes de partit.

Els i les militants de l’esquerra independentista de la Safor sempre et recordarem!

El  nostre millor homenatge serà la victòria!

Descansa en pau!

 

14/09/2012

Gandia, la Safor Països Catalans

La comunitat educativa de Castelló escridassa Alberto Fabra i desafia la repressió

El president de la Generalitat Valenciana ha estat rebut amb importants protestes a la inauguració de l'edifici Espaitec II de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. Vora 150 estudiants i treballadors de la universitat pública de la Plana, convocats pel Consell de l'Estudiantat, s'han manifestat a les portes de l'edifici per protestar contra les retallades i la pujada de taxes que afecten el curs que ara s'enceta.

Després que un grup de manifestants aconseguiren introduir-se a l'edifici, un fort desplegament policial ha intentat contindre les protestes i els ha encerclat en un garatge, on hi ha hagut algunes càrregues. Durant els incidents, policies de paisà han detingut un membre de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa de Castelló de la Plana i posteriorment l'han traslladat a comissaria. També han identificat a diverses persones, i les han amenaçades amb multes.

L'endemà, una concentració solidària superà les expectatives dels convocants, tant va ser així que el que havia de ser una concentració es convertí en una improvisada manifestació.

Continua llegint «La comunitat educativa de Castelló escridassa Alberto Fabra i desafia la repressió»

Concert solidari amb la Primavera Valenciana

 El proper 22 de setembre l'Assemblea del Lluís Vives, l'Assemblea del Micalet per les llibertats i contra la repressió, el SEPC, Alerta Solidària i Ca Bassot, amb el suport de diferents entitats i organitzacions, com ara Endavant OSAN, hem organitzat un concert solidari amb els repressaliats de la #primaveravalenciana. El concert se celebrarà al Parc del Molí (Godella), i comptarà amb l'actuació d'Obrint Pas, Los Chikos del Maíz, Aspencat, Arrap i Biano (d'Orxata Sound System).Hi ha entrades disponibles al Racó de la Corbella, el CS Terra, i el Ca Bassot. 

 La repressió no ens aturarà! 

Crònica presentació de la campanya "Sense Sobirania Econòmica no hi ha veritable independència"

‘El plantejament de sobirania econòmica ha d’anar deslligat del model capitalista’

Més de setanta persones varen omplir l’aforament en l’acte de presentació de la campanya per la Sobirania Econòmica en el qual van prendre part els economistes i activistes socials Arcadi Oliveres i Josep Manel Busqueta.

El dimecres 5 de setembre, com a data prèvia a la Diada de l’Onze de Setembre, fou el tret de sortida per a la campanya per la Sobirania Econòmica, engegada per Endavant (OSAN). La Casa Groga de Barcelona es va omplir per escoltar atentament els grans eixos de la campanya, així com participar del debat posterior.

 La introducció a la xerrada fou a càrrec de Joan Sebastià Colomer, militant d’Endavant, que va argumentar dos grans motius pels quals centrar-se en la sobirania com a eix de lluita. El primer, per fer polítiques des del poble i per al poble. El segon, perquè no només els Països Catalans no en tenen, sinó que molts estats, com l’espanyol, tampoc en tenen: essent Estat de la perifèria, la seva economia és completament depenent d’altres potències.

 Per aprofundir en aquest concepte, va llançar la pregunta clau: quina sobirania? A continuació, Arcadi Oliveres, membre de Justícia i Pau, i Josep Manel Busqueta, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, van iniciar les seves intervencions per respondre a la qüestió plantejada.

 Arcadi Oliveres va començar fent un repàs de la Marxa per la Llibertat, iniciada l’any 1976 i finalitzada recentment, en un acte a Montblanc. D’aquella, en va desglossar el lema “llibertat, amnistia i Estat d’Autonomia”. Va afirmar que, actualment, les llibertats eren molt relatives; que l’amnistia també ho va ser per als franquistes; i que l’Estat d’Autonomia estava buit de contingut i no seriva per a res, sobretot després de la pèrdua de temps durant la reforma iniciada el 2005.

 En aquest sentit, Oliveres va afirmar sentir-se independentista i tenir una pràctica independentista; “però tal com es planteja aquesta independència, em fa por”, va assegurar. “Li calen continguts, perquè Catalunya està per damunt de l’espoli fiscal: hem de ser independents més enllà d’això”. Per a Oliveres, els continguts per a la independència serien els següents: republicanisme; inexistència d’exèrcit; molt pocs presos; solidaritat (superant el discurs de l’espoli fiscal; cap al Tercer Món; amb les migracions); amb les noves generacions (apostant pel decreixement); amb economia autogestionada, amb cooperatives, fent referència ‘a la Iugoslàvia de Tito’; i amb un sistema financer just.

 Seguint en aquesta línia, va voler desmarcar-se clarament de la Unió Europea (UE), per tot un seguit de motius que va desglossar enèrgicament. Per a ell, la UE és “completament antidemocràtica, és l’antítesi de la democràcia”; no ha desenvolupat polítiques socials; es burla de les nacions sense Estat; ha fet que hi hagi ciutadanes de primera i de segona, enfrontant ‘autòctones’ amb ‘immigrants’, negant-los drets a aquestes últimes; és imperialista; ha creat la bestiesa de l’euro; i ha restaurat la pena de mort. Oliveres va explicar com, en la constitució europea que es va aprovar després de saltar-se la negativa irlandesa, es va incloure la no prohibició de pena de mort en casos de guerra; en casos que un agent de policia “es vegi amenaçat” o quan la policia consideri que una manifestació pot esdevenir una insurrecció popular. “Molt de compte amb entrar en aquesta UE!”, va alertar Oliveres en finalitzar la seva intervenció.

 Seguidament, va prendre el torn en Josep Manel Busqueta qui ben aviat va afirmar que el plantejament de la sobirania econòmica havia d’anar deslligat del model capitalista. La línia a seguir és la de la democràcia econòmica i el model autocentrat.

En aquest sentit, considerà que el sistema capitalista ha col·lapsat, per diversos motius: socialment, no serveix a la gran majoria, només serveix per a una minoria que exclou a la resta de la població,; ecològicament tampoc serveix, no només ha eliminat algunes espècies animals i vegetals, sinó que està posant en risc la pròpia supervivència del planeta; no aguanta la participació ciutadana, perquè és contrària als interessos de les empreses. Tendeix, doncs, cap a un model cada cop més autoritari.

 Més enllà d’això, Busqueta va afirmar que encara que el capitalisme superés aquests tres punts, seguiria sent indesitjable perquè es basa en l’explotació. Sense explotació no pot existir el capitalisme.

Tot seguit Busqueta va denunciar la trampa a la que se’ns sotmet quan plantegem alternatives. En primer lloc, quan diem que no volem mesures parcials, que volem transformar tota la societat, se’ns titlla d’anti-tot, despectivament. Però és que certament el que cal és substituir els interessos d’una minoria pels de la majoria, cal canviar els interessos que regeixen el món. “Això és el que volem i no ens podem acontentar amb menys: volem noves relacions humanes”, va reblar.

 En segon lloc, una altra trampa que se’ns planteja és que tothom espera seguretat de les alternatives. Tothom vol tenir-ho tot lligat, assegura, però contesta que el capitalisme tampoc és res garantit. “Arreu del món és diferent”, igual que tampoc hi ha un sol socialisme.

 La lluita, doncs, és complexa. “És influint en la infrastructura que podrem modificar la superstructura”, va afirmar. No podem incidir només en un àmbit, si volem canviar la societat. Ens hem d’interrelacionar en moltes lluites per transformar la societat. I va citar que David Harvey, geògraf marxista anglès, parla de sis nodes sobre els quals treballar per aconseguir aquest objectiu: la natura; el mode de producció; la tecnologia; les relacions socials; les concepcions (els imaginaris); la reproducció de la vida quotidiana. Va assegurar que el un discurs múltiple, complex, capaç de relacionar-ho tot, i saber on estem.

 La menció següent fou per a Lenin, de qui digué que ja va apuntar en aquesta direcció. Per al líder boltxevic, de cara a saber el punt de partir d’on ens ubiquem, va definir tres grans eixos: quin poder polític tenim; quina capacitat econòmica tenim; quina conscienciació social tenim, tant la militància com la societat on treballa. Per a ell, això era clau de cara a construir la nova societat.

 Arribats a aquest punt, Busqueta es va preguntar: què podem fer amb la nova societat, ara? “Albirar-la. Des d’avui i ara, sabent que som éssers fills del capitalisme i les limitacions que això comporta. Però el germen de la societat futura és entre nosaltres”. A continuació, va desgranar cinc elements per enfocar aquesta nova societat: La Propietat privada s’ha de superar. Tampoc tot ha de ser estatal
. Hi ha alternatives. Existeixen les cooperatives. Però el que està clar és que els mitjans de producció necessaris han de ser-ho per a la reproducció de la societat. Explotació. Cal acabar amb l’explotació econòmica, la patriarcal i l’ecològica. Cada un d’aquestes es manifesta de moltes formes i totes són exemples de capitalisme. Distribució equitativa. Cal acabar amb la desigualtat, cal construir en contra de la meritocràcia. Gestió del poder. Col·lectiva, no despòtica ni autoritària. Bé comú. S’ha d’acabar amb l’individualisme: comunitat i individu són indestriables.

 La següent pregunta que va plantejar Busqueta va ser “i com avancem cap aquí?”. Per a ell, el procés ja està encetat, ja hi som. Donat que el capitalisme és una societat totalment fracassada, en diferents nivells, estan naixent alternatives que són el nadó, l’embrió que hem de fer créixer perquè la nova societat deixi de ser albirada i comenci a ser construïda. Assegura que l’economia social, el municipalisme alternatiu, l’agroecologia, la sobirania alimentària, la solidaritat internacionalista, etc., són element que configuren les bases de la nova societat. “Posem-nos d’acord per avançar cap a una societat no capitalista”, va proposar.

 Per tal d’assolir el que volem, Busqueta va proposar-se aclarir com democratitzar l’economia, i quina estratègia de desenvolupament tenim. Hem de poder decidir sobre l’economia, exercir control social dels mitjans de producció, etc. Sobre la necessitat d’un Estat propi, va assegurar que algunes coses les podem fer ja, i que ens cal iniciar-ho. En aquest sentit, va deixar ben clar que “som anticapitalistes, no acceptem pedaços a una societat fracassada, però la defensa dels drets socials, ara, és irrenunciable”.

 “Al carrer no expressem solucions, sinó situacions que no ens agraden. Però allà hi ha el germen de la nova societat”, prosseguí Busqueta. Finalment, i ja responent al torn obert de paraula, va assegurar que “tenim una tasca fonamental: construir una societat des d’on som, els Països Catalans”. També en torn obert, Oliveres es va tornar a expressar clarament: “hi ha països que tenen independència formal, però els seus presidents són titelles al servei de l’economia mundial”.

Continua llegint «Crònica presentació de la campanya "Sense Sobirania Econòmica no hi ha veritable independència"»

Les alternatives a la crisi capitalista en les jornades de Beniarrés

Des de l'Ateneu Popular Arrels de Beniarrés, espai del qual forma part Endavant OSAN, hem organitzat unes jornades sobre la crisi capitalista que estem sofrint la classe treballadora i diferents alternatives per fer front aquesta crisi que promet ser molt cruenta.

Totes les xerrades es realitzaran al Centre Cultural Joan Fuster:

  • El divendres 14 de setembre a les 19:30 tindrà lloc la xerrada "Projecte i lluita de El Parke Alcosa" a càrrec de gent involucrada en aquest projecte de lluita per un treball digne i uns serveis de qualitat.
  • El dissabte 15 de setembre a les 11:30h es realitzarà la xerrada a carrec de l'Assemblea d'Aturats de Montcada sobre el model d'organització dels treballadors, alternatives a l'atur i com sobreviure a la crisi. I a les 19h Arcadi Oliveres ens parlarà sobre els origens de la crísi, el que ens espera i com fer-li front.

 

Festes Autogestionades de Montcada 2012 "Poble viu i combatiu"

 Com cada any comencen les festes de Montcada, des de l'ateneu volem oferir una alternativa, unes festes autogestionades, un espai d' oci al carrer, obert per a totes on poder gaudir de diferents activitats, música en directe, màgia, jocs infantils, dj's…. amb preus populars a l'abast de totes. 
 
Divendres 31 d'agost, Concert de rap: ATUPA + ARRAP + BARRAQUES SUDSISTEMA + LOS GINCHOS 
 
Dissabte 1 de setembre, Concert: MOSTAR + AFASICA + MAMONES
 
Diumenge 2 de setembre, Ambientació musical.
 
Dilluns 3 de setembre, Actuacions de màgia per a menuts i grans a càrrec de Rubén i Juanma González.
 
Dimarts 4 de setembre, Animació i jocs per als més menuts. 
 
Dimecres 5 de setembre a partir de les 19h, III Mercat d'intercanvi, per fomentar una altra forma de consum. Perquè la vida dels objectes no acaba en les nostres mans. 
 
Dijous 6 de setembre, Ambientació musical clàssics rock&roll, ska…
 
Divendres 7 de setembre Concert: ARMA SECRETA + CABALGATA COSMICA + SACRE + TERRORIFIK SHOW
 
Dissabte 8 de setembre, Monòleg a càrrec de "Varea y la teta" a les 21h  
Concert: BEGINEND + 2º RONDA + BESUGO i FESTA GARRULA amb disfresses "super villAn@s" de la història i ficció. ANIMA'T I VINE AMB LA TEUA DISFRESSA, premi al més original… 
 
Diumenge 9 de setembre actuació KULTRUN BATUCADA a partir de les 21:30h.
 
PER UN POBLE VIU I COMBATIU

Zones verdes…? Torneu-nos els diners del Jaume I!

Article de Jordi Romeu, militant d’Endavant (OSAN) i diplomat en Treball Social.
Article publicat a Pobleviu.cat

Tothom coneix l’escàndol de l’aparcament Jaume I. 30 milions d’euros nostres invertits en runa. 18 d’aquests no estan ni documentats ni justificats. 1 milió d’euros ens costa anualment la broma del Jaume I als tarragonins i tarragonines.

La casta política es defensa entre ella dient que això no té res a veure amb en Ballesteros sinó que és obra del Nadal. Més aviat té a veure amb els nostres diners i la cara que tingui el gestor és una qüestió secundaria. Ni un sol polític a la presó per robar o per inepte però en canvi podem esperar, sense por a equivocar-nos, homes armats i multes en l’acció que es preveu per aquest proper dijous 9 d’agost a les 20.00 a la cantonada dels carrers Maria Cristina i Avinguda Catalunya.

Ens roben i ens menteixen a la cara dia rere dia: retallades que oculten privatitzacions; regalar perquè si diners a bancs i banquers traient-los necessàriament de sanitat i l’educació; menjar el coco a la població perquè consideri més greu un contenidor cremat que no pas els nostres boscos; justificar l’increment de l’IVA, desnonaments i la dependència a la UE com a mesures necessàries per sortir de la crisi; aplaudir sense cap tipus de pensament crític però en nom del Bé un nou genocidi de l’OTAN contra Síria, els siris i les síries… Ara el numeret, pel que fa a l’àmbit local i per tant més sensible, és de nou, robar diners als treballadors i treballadores. La forma que pren aquesta dinàmica a la que ens tenen acostumats és fer pagar per aparcar al carrer els cotxes que ja paguem: han convertit en zones verdes i taronges moltes de les zones que abans eren blanques. Doncs bé, fins aquí hem arribat.

Un barbut deia cap al segle XIX que un talp pot cavar cada dia el mateix, i passar-se un dia rere un altre cavant sense notar la diferència en relació al dia anterior. Però un cop porta 30 dies cavant cada dia el mateix, al final surt a la superfície. La Revolució Soviètica de Febrer de 1917 va començar perquè van apujar el preu del pa. Després de tot el que ens estan fent sofrir ja estem carregats d’ira i només falta una petita espurna, per ridícula que sembli, per que s’encengui tot el prat.

Dijous que ve ens veiem amb pots de pintura blanca i brotxes, no ja per recuperar cap dret en especial, sinó simplement per que recordar-los que no som tan imbècils com es pensen, que entenguin que estan jugant amb foc. Ja n’hi ha prou, en comptes de nosaltres pagar més, el que haurien de fer és tornar-nos la pasta d’una vegada!

Perdre per guanyar o guanyar per perdre

Article de Marc Garcia, militant d'Endavant (OSAN).
Article publicat a l'ACCENT

La construcció nacional del país, te una feinada de por per recórrer, i més si tenim en compte que, des d’una perspectiva independentista, hi ha diverses maneres d’enfocar-ho. A grans trets, podríem dir que hi ha partidaris de guanyar la independència per territoris, eufemisme de comunitats autònomes, que alhora és un eufemisme de regions espanyoles o departaments francesos. Mentre que d’altra banda, hi ha els partidaris de construir els Països Catalans com a pas previ a independitzar-los dels estats que els oprimeixen.

És a dir, vertebrar la societat, sota paràmetres nacionals com a pas previ i indispensable per a que el trencament amb els estats sigui nacional, ja que d’altra banda, una estratègia per regions espanyoles seria tal com deixar parts del país més dèbils en organització popular, en mans d’un enemic ferotge i maltractador, flac favor faríem al país, abandonant d’altres catalans pel sol fet de viure en un tros de país que l’enemic ha decidit dividir. O dit d’altra manera, com és que a dia d’avui cap municipi, comarca, consell comarcal, vegueria, diputació o província ha proclamat ja la independència i s’ha alliberat del jou opressor? Potser pel fet que, un municipi, una comarca, un consell comarcal, vegueria, diputació o província, no és el nostre país, malgrat existir majories polítiques de partits sobiranistes i obertament independentistes. Sí tenim pressa, com és que ells encara no han fet el pas? Com és que encara no s’han convertit en l’Andorra del pla del Bages, el Mònaco volcànic de la Garrotxa o el Vaticà d’Arenys de Munt, avantguarda del proto-estat català, al qual la resta de catalans ens hi haurem d’annexionar quan ens agafi la pressa? És que la anhelada independència només te sentit quan la majoria social hi és dins uns límits autonòmics imposats per l’estat opressor? Cal dotar de contingut el país, com calia dotar de contingut cada consulta independentista, essent més important la pregunta que la resposta. El dia que fem un referèndum independentista amb reconeixement internacional, prefereixo perdre’l en nom dels Països Catalans que no pas guanyar-lo en nom del meu barri, municipi, comarca, consell comarcal, vegueria, província o regió, doncs perdre’l és el pas prèvi a guanyar-lo en un segon, tercer o miler intent, però ja mai més la comunitat internacional tindrà cap dubte de qui som, som Països Catalans. Guanyar, doncs només dependrà de la nostra capacitat per vertebrar el país i fer construcció nacional en cada front de la nostra vida, en seleccions esportives dels Països Catalans, en organitzacions polítiques, sindicals, associatives amb un mapa que ja ningú podrà negar. Cal que el moviment sobiranista, esdevingui corredor de fons creant moviment de construcció nacional, i no pas caga presses camí cap a enlloc. Saber si volem perdre per algun dia guanyar o guanyar per seguir perdent.