>> Més de 20 persones participen activament de la sessió de formació del PTAC amb la gent de la PAHC de Sabadell
El dilluns 21 de gener, el PTAC (Punt de Trobada d'Afectades per la Crisi) de Sant Andreu reprenia les activitats de formació. Després de la realitzada el 3 de desembre de 2012, amb l'ODS de Nou Barris, i de la suspesa a darrera hora del 7 de gener amb el PIL de Santa Coloma, arribava el torn de la PAHC de Sabadell. La sessió era eminentment organitzativa, per bé que va ser impossible no parlar de la pròpia lluita de la PAHC.
De Sant Andreu…
Abans, però, el Matías, veí de Sant Andreu i una de les icones més visibles de la lluita de la PAH de Barcelona, va explicar el seu cas. En aquest sentit, va destacar la força que li va donar veure tanta gent disposada a lluitar al seu costat, tant a la PAH com a l'Assemblea Sant Andreu Indignat. Això li va fer perdre la por i fer un nou pas. El primer ja l'havia fet: el de superar el 'què diran', la vergonya i l'estigmatització que pateix molta gent per culpa de la societat i que no gosa explicar el seu cas. Així, va denunciar que existeixen molts desnonaments invisibles, gent que és desnonada del seu pis però marxa tot dient que canvia de residència. Cal trencar amb aquesta culpabilitat individual generada pel propi sistema capitalista.
…a Sabadell
En aquesta línia es van expressar també les quatre companyes de la PAHC de Sabadell. En Julio, la Rosa, la Lupe i l'Oriol van iniciar la seva exposició considerant imprescindible compartir experiències per poder seguir endavant. En el seu cas, la PAHC es va començar a gestar el març del 2011 com a proposta de l'MPS (Moviment Popular de Sabadell), un col·lectiu de col·lectius de l'esquerra independentista i anticapitalista de la ciutat. L'MPS va detectar la necessitat d'impulsar un espai com la PAHC. Van convocar una assemblea oberta perquè hi anessin persones afectades; a la primera eren unes 20-30 persones.
D'inicis i principis
Començaven de zero, tant les solidàries com les afectades. Reconeixen que el procés hipotecari és molt complex, però adquireixen coneixements a mesura que avancen, que treballen el tema. Tothom va intervenint i així se socialitza el coneixement. Ara, són unes 150 persones, de les que el 90% són afectades. Ho valoren com un èxit en el poder de convocatòria i, al mateix temps, un fracàs absolut del sistema. Cada setmana tenen 30 casos nous.
La seva lluita pren els eixos bàsics de la PAH: reforma de la llei hipotecària per aconseguir la dació en pagament; aturar els desnonaments; creació d'un parc públic d'habitatges de lloguer social. Per poder tirar endavant una ILP, la PAH necessitava recollir mig milió de signatures, i n'ha aconseguit més d'un milió. Ho valoren com un cop d'efecte molt important.
Què fan
Resolen els casos individuals d'una manera col·lectiva, lluitant i fent pressió a l'entitat bancària. Reverteixen el fet que ens converteixin en culpables individuals per tornar-nos en víctimes col·lectives; unes víctimes, però, que no busquen victimització, sinó que es tornen, al mateix temps, en lluitadores exemplars. En aquest sentit, destaquen que aprofiten la crisi sistèmica per crear i organitzar resposta popular. Cerquen alternatives i solucions des del treball en comú.
Com ho fan
La comissió de suport treballa per superar el bloqueig mental de les afectades, que no saben què fer i pateixen moltes situacions d'angoixa. 'El banc t'ha fet creure que ho has fet malament tu', asseguren, però 'arribes a la PAH i veu que es pot' superar, tirar endavant. T'omples i vas endavant. És una empoderament recíproc. A les assembles de la PAHC (els dimecres) es va a treballar, però havent-hi 150 persones, costa molt prestar atenció a l'aspecte personal; d'aquí sorgeix la comissió de suport.
Les persones que vénen no estan soles; 'la lluita ens ha fet sentir fortes'. Li donen la volta a les situacions, la lluita col·lectiva és molt evident en aquest sentit. A més, la PAH també és antídot de racisme, feixisme i xenofòbia. Trenca molts esquemes, és una necessitat: l'autoorganització.
Comissió de relacions externes: com el seu nom indica, fa relacions amb entitats, institucions, etc.
Comissió de recursos: com obtenir diners, fa samarretes, etc.
Comissió d'accions: la que prepara les concentracions i accions a seus bancàries. Tenen un protocol i un guió establert de com es desenvoluparà l'acció, què faran, què busquen (objectiu), qui parlarà amb el director de l'entitat, qui parlarà amb els mitjans, etc.
Comissió de casos: fa el seguiment personal de cada cas, etc.
Comissió obra social: la que ha promogut l'ocupació d'habitatges per a famílies desnonades. El maig de 2012 es va ocupar el primer edifici, amb tres habitatges, i a l'octubre de 2012 el segon, amb cinc habitatges.
El que busquen amb l'ocupació dels habitatges és una legitimació per negociar amb els bancs un lloguer social. Ells ho fan a cara descoberta, però també es pot ocupar un dia, aconseguir un comprovant que hi ets des d'aquell dia (per exemple, encarregant una pizza per telèfon i que et portin una factura amb l'adreça) i anunciar-ho dos o tres dies després, per evitar el marge de 48-72 hores que té la policia per desallotjar-te sense procés judicial.
Reunió i difusió
Primerament es reunien al local de l'AVV, però se'ls va quedar petit. Ara es troben a un centre cívic municipal, però també fan ús dels espais autogestionats pel poble, com el CSA La Mekànica o el Casal Independentista Can Capablanca.
Fan difusió de la PAHC mitjançant fulls volants repartits en mercats, escoles, etc. Treballen amb persones afectades tant per hipoteques com per lloguers, per bé que els processos són molt diferents.
Com que tenen tanta gent, quan fan les assemblees de treball col·lectiu els dimecres es divideixen en dos grans grups: casos nous i assemblea 'normal'. D'aquesta manera, els nou casos no alenteixen la feina que ja s'està fent i, al mateix temps, la gent nova té una sessió introduc
tòria en tota regla on s'exposen les línies i maneres de treballar de la PAHC.
Es compta amb un servei de ludoteca per a la canalla. Cada setmana, en acabar, es reparteixen qui anirà a cada sala la setmana següent.
Els bancs, enemics
Ens alerten d'una premissa bàsica de què no s'ha de fer mai: el refinançament de la hipoteca. És una condemna eterna encoberta. És la proposta dels bancs i, com sempre, un nou engany.
Critiquen durament el que sempre diuen polítics i banquers, de 'no haver signat'. És injust perquè no era un contracte entre iguals, hi havia qui no tenia la informació de tot el que podia passar.
Així, una altra cosa que no s'ha de fer mai és pagar menys que la quota hipotecària: estaràs tirant uns diners que el banc es quedarà ja que constarà com que no estàs pagant res.
Que la por canviï de bàndol!
Si hi ha un nou cas, cal donar-lo a conèixer: a l'AVV, a l'assistent/a social, a la revista veïnal, etc. Cal trencar l'estigmatització. Cal anar fent fitxes de cada persona per, sobretot, identificar els bancs que més desnonaments acumulen. I lluitar col·lectivament per, com diu la gent de Sabadell: a la PAH perds la por.
