 D'ençà la entrada de l’euro, l'1 de Gener del 2002, com a culminació dels acords de Maastricht, la població treballadora catalana no hem vist més que la caiguda del nostre poder adquisitiu. En aquests 5 anys els preus han pujat de mitjana un 60%, i els salaris només ho han fet un 20%, demostrant el que la esquerra independentista ja denunciava fa 5 anys: La Unió Europea no es més que l’acord entre els amos de sempre per continuar fent-se d’or amb la nostra suor, i així es liberalitzen els preus, es privatitza la sanitat i l’ensenyament, pugen els preus del transport, dels aliments i de la benzina, es deslocalitzen o tanquen empreses i s’anul·la la capacitat dels estats per intervenir en l’economia, per exemple.
Pocs dies després de l’entrada de l’euro, els i les treballadores començàrem a notar en les nostres butxaques, amb l’arrodoniment i les pujades continuades de preus, que amb els mateixos diners d'abans cada vegada teníem més difícil arribar a la fi de mes, i ja ni parlem d’estalviar. I si parlem dels salaris, el seu estancament en els últims 5 anys, juntament amb la cada vegada més alarmant precarització del treball, ens estan portant a una situació insostenible, sobre tot als i a les treballadores més joves i més grans. Tot i així, l'Institut “Nacional” d'Estadística (de l’estat espanyol) diu que el salari mitjà als Països Catalans és d’uns 1500 € al mes... i quanta gent coneixem que guanyi això?, el que demostra les cada vegada majors diferències entre rics i pobres (entre treballadors i patrons), uns pocs gaudeixen d’elevats sous, mentre la majoria, amb molta sort, ens trobem al voltant dels 1000 € (si hi arribem).
Per tot això, des d'Endavant (OSAN), denunciem la situació social i econòmica de misèria en la que uns pocs aprofitats ens estan clavant, creant una societat on cada vegada hi som més les persones que no podem cobrir les nostres necessitats bàsiques, mentre una minoria s’embutxaca la majoria dels beneficis. Així mateix, denunciem les polítiques neoliberals de l'Unió Europea, que estan provocant la desaparició de la indústria de casa nostra, convertint-nos en un país de serveis, amb una gran precarietat i inseguretat laborals, i amb uns treballs de molt baixa qualitat.
Concepte | Preu 2002 | Preu 2007 | Augment % | Cafè amb llet | 0,6 | 1,2 | 100,00 | Barra de pa | 0,54 | 0,85 | 57,41 | Oli d'oliva | 2,3 | 4,6 | 100,00 | Encissam/Enciam (kg) | 0,67 | 0,99 | 47,76 | Bono metro (10 viatges) | 5 | 7 | 40,00 | Habitatge (m2) | 1200 | 2675 | 122,92 | Lloguer (m2) | 6,25 | 8 | 28,00 | Carn de pollastre | 1,95 | 4,54 | 132,82 | Creïlles/Patates | 0,6 | 0,92 | 53,33 | Ceba (kg) | 0,65 | 0,85 | 30,77 | Carlota/Pastanaga (kg) | 0,79 | 1,1 | 39,24 | Bleda (kg) | 0,86 | 1,65 | 91,86 | Poma (kg) | 1,01 | 1,39 | 37,62 | Cinema | 4,5 | 6 | 33,33 | Perruqueria | 9 | 12 | 33,33 | Consumició bar (no alcohòlica) | 0,9 | 1,5 | 66,67 |
*Aquests preus, s'han pres com a valors estàndard i com a mitjanes entre les principals
ciutats del país. Cal tenir present també, que els preus dels roductes frescos han
augmentat entre Gener de 2007 i gener 2008 una mitjana d'un 40% més.
El salari mínim interprofessional (SMI) és de 600 €/mes (8.400 €/any).
La pensió mitjana és de 783,45€/mes. Tot i això, més de 430.000 persones, majoritariament dones, viuen amb pensions de viudetat de 543,26€/mes de mitjan amb la pensió mínima contributiva que és de 312 €/mes.
[+] descarregar en .pdf |
