Endavant presenta la campanya ‘Sobiranies, Drets i Autodeterminació’ a Esplugues de Llobregat

Endavant presenta la campanya ‘Sobiranies, Drets i Autodeterminació’ a Esplugues de Llobregat

L’acte polític es va centrar en la denúncia dels plans urbanístics especulatius i la situació concreta de les dones treballadores a la comarca del Baix Llobregat

Dissabte 9 de setembre, Esplugues de Llobregat va donar el tret de sortida de la campanya ‘Sobiranies, Drets i Autodeterminació’ al Baix Llobregat. Les regidores Gemma Tomàs (CUP Manresa) i Glòria Rubio (Crida per Sabadell) van acompanyar les militants del nucli comarcal d’Endavant (OSAN) Oliva Serra i Ruth Monfort. L’acte polític, que va canviar d’emplaçament per l’amenaça de pluja, va anar seguit d’un sopar i un concert de Juantxo Skalari i KOP.

El dissabte 9 de setembre, l’assemblea del Baix Llobregat d’Endavant (OSAN) va presentar la campanya Sobiranies, Drets i Autodeterminació a Esplugues del Llobregat. Gemma Tomàs, regidora de la CUP Manresa i militant d’Endavant al Bages va fer-ne la introducció de la campanya a nivell nacional. Oliva Serra i Ruth Monfort, militants d’Endavant al Baix Llobregat, van explicar el desplegament de la campanya a la comarca. El treball se centrarà, d’una banda, en la denúncia de la doble explotació que patim de les dones treballadores dins el capitalisme patriarcal; i de l’altra, en com afrontem les agressions al territori, com l’exemple del Pla Caufec.

Montfort va destacar que la comarca és un territori amenaçat per plans urbanístics especulatius com el Pla Caufec-Porta Barcelona, el PDU del Delta del Llobregat, l’Outlet de Viladecans i infinites modificacions especulatives del Pla General Metropolità que donen l’esquena a la classe treballadora, expulsen als veïns i veïnes de les viles i ciutats i dinamiten espais d’alt interès ecològic. Així mateix, pel que fa a l’aigua com a recurs, remarca el conflicte de la salinitat del riu Llobregat i dels seus aqüífers, derivats de l’acumulació de residus sòlids salins provinents de l’extracció de potassa per part de l’empresa ICL, antiga Iberpotash, situada a la comarca del Bages.

Per tot això, Montfort considera que cal pensar i seguir treballant per al model de comarca que volem i que aposti per: la sobirania alimentària protegint el Parc Agrari i facilitant l’accés a la terra de les classes populars; la sobirania dels recursos biològics col·lectius i de la biodiversitat com a patrimoni del poble, trencant amb el model privatitzador i encimentador que allunya a les classes populars dels elements bàsics per tenir una vida digna; la sobirania energètica popular que ens deixi pilotar cap a un model sostenible que ens permeti reduir la dependència dels combustibles fòssils importats; i un model que garanteixi una xarxa de transport públic per a les classes populars.

Per la seva banda, Serra va subratllar que les dones del Baix Llobregat, per la seva tradició obrera, han hagut de patir durant dècades aquesta doble explotació que s’ha accentuat des dels inicis de la crisi econòmica. La doble explotació consisteix en relegar a les dones totes les feines de la llar, de cures i reproductives: el 91% de les dones de la comarca consideren les feines de la llar com una activitat prioritària i principal en el seu dia a dia, enfront el 79% d’homes. La diferència de temps que dediquen les dones als treballs domèstics o treball no remunerat és de 2h més que els homes. Parlem de treball no remunerat perquè nosaltres considerem que això és treballar i és un treball invisibilitzat que, com apunta Federicci, cal reivindicar i visibilitzar per aconseguir-ne un reconeixement i poder caminar cap a una nova distribució dels temps i dels treballs.

Així mateix, la bretxa salarial ens indica que les dones cobren al voltant de 7.123€ anuals menys que els homes, segons dades del consell comarcal del Baix Llobregat de l’any 2014. El 35% de les dones de la comarca tenen dificultats per arribar a final de mes. El Baix Llobregat és una de les comarques amb més denúncies de violència masclista, segons dades de la Generalitat, juntament amb el Barcelonès i els Vallesos. Serra va fer un repàs de dades al respecte, com per exemple, que l’any 2016 es van registrar 1.939 denúncies per violència masclista (131 més que en 2015), o que dues dones de la comarca van ser assassinades per les seves exparelles.

Per a Serra, recuperar la sobirania reproductiva és el que permetrà superar les relacions socials pròpies del capitalisme patriarcal i posar la vida al centre per tal de generar un sistema de relacions i producció basat en les necessitats de les persones i respectuós amb el nostre entorn deslligat dels interessos del capital. Ens permetrà, en definitiva, juntament amb la recuperació de les altres sobiranies, avançar cap a una nova distribució dels temps i dels treballs justa.

Finalment, Glòria Rubio, regidora de la Crida per Sabadell, va centrar la seva intervenció en la problemàtica de l’habitatge. Rubio és regidora d’aquesta àrea a la capital vallesana, que actualment governa la Crida i per això va poder centrar el seu discurs en els límits de la institució. Va fer èmfasi que han pogut comprovar el que l’esquerra independentista ja sabia, que és que calen uns barris i viles organitzades per poder canviar les coses i desbordar els límits dels ajuntaments i institucions.

Amb la campanya SDA, Endavant volem palesar que la crisi dels darrers anys ha demostrat els límits i la incapacitat de l’actual model polític i econòmic a l’hora de ser eines per a una major justícia social, llibertat nacional i igualtat de gènere. Des d’Endavant entenem que l’única via que tenim les classes populars dels Països Catalans per a poder construir un futur digne és fer nostre el poder polític i econòmic. Això passa per conquerir espais de sobirania sobre aquells aspectes que influeixen en la nostra vida i conquerir drets que garanteixin les condicions de vida de les classes populars. Tot plegat només pot ser possible en el marc d’un procés d’autodeterminació del nostre poble que trenqui amb l’arquitectura institucional dels estats espanyol i francès i la Unió Europea. Després de l’acte, va tenir un lloc un sopar popular i un concert de Juantxo Skalari i KOP.

IMG_7183

IMG_7182

IMG_7184