Butlletí andreuenc n. 1 – juny 2011 de l'Assemblea de Sant Andreu-Nou Barris

 
“Al juny, la falç al puny”, diu el refrany català. I a bona fe que a Sant Andreu hem començat a esmolar l’eina!

Érem a la meitat de la campanya electoral de les municipals, on l’Esquerra Independentista treballàvem fortament per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona, quan va eclosionar allò que s’ha anomenat ‘moviment del 15M’. Sens dubte, aquestes mobilitzacions no es poden entendre sense tenir en compte la manifestació del dia anterior, el 14 de maig, superant el discurs dels sindicats grocs; la combativa manifestació de l’1 de maig; la jornada de lluita del 27 de gener al Principat; la combativa vaga general del 29 de setembre de 2010 o la vaga de personal funcionari del 8 de juny d’aquell any. És aquest continuum de lluites i mobilitzacions recents el que ha dut a una major conscienciació de la població.

Així doncs, enmig d’una aposta per un veritable municipalisme alternatiu, encarnat en la CUP i que va aplegar 12.000 vots a la ciutat de Barcelona (un miler d’aquests a Sant Andreu) el 22 de maig, ens trobàvem immersos/es, dos dies després, en la primera Assemblea de persnes indignades de Sant Andreu de Palomar. Prop de 500 persones desbordaven totes les previsions, i entre tots i totes, posàvem fil a l’agulla. Començàvem a construir aquell espai que feia temps que buscàvem a través de l’Assemblea Social de Sant Andreu, que s’havia encarregat del piquet de la vaga general o de difondre problemàtiques laborals, educatives o sanitàries en clau local, entre d’altres.

Construir un espai com l’Assemblea d’indignades no és gens fàcil, però la determinació de les persones que hi treballem supera les limitacions de la por que ens regia fins ara. I és que dues setmanes després de la seva creació, l’Assemblea aturava un desnonament; set dies més tard, repetia l’èxit amb més de 150 persones. Amb aquesta acció col•lectiva, l’Assemblea qüestiona d’arrel la legimitat dels marcs legals actuals, que primen la propietat privada i el benefici econòmic d’una minoria per damunt dels drets més bàsics de la majoria. Entremig, l’Assemblea organitzava exitosament una acampada de 10 dies a la Pl. Orfila

És també aquesta determinació i aquest qüestionament radical de la legalitat vigent les que ens van dur a milers de persones a participar en les grans mobilitzacions del 14 i el 15 de juny. Sant Andreu hi participà amb nombroses persones: només a les 6h del matí del 15J s’aplegaren 50 persones per aturar el parlament, que havia de començar a discutir les retallades que ens deixaran sense sanitat ni educació públiques, entre d’altres. Les petites mostres de ràbia expressades per la massa popular són perfectament comprensibles davant dels gestors (i beneficiaris) de les violències quotidianes a les que ens sotmeten: desnonaments, privatitzacions de serveis bàsics, retallades de drets, atur estructural, repressió a cops de porra i de detencions, etc. La impressionant mobilització del 19J, que a Sant Andreu començà conjuntament amb les assemblees del Bon Pastor i Santa Coloma de Gramenet, mentre recollia gent d’altres assemblees durant el reccoregut, va mostrar la voluntat popular en contra de les retallades a les nostres ja precàries vides.

No debades, aquesta repressió se centra en aquelles persones que donen la cara en la lluita, com en Saturnino Mercader. Aquest veí de Sant Andreu, participant de l’Assemblea, membre del sindicat CGT i persona destacada en la lluita pels drets dels conductors d’autobusos de TMB, ha rebut ara una petició fiscal de 18 mesos de presó i 18 mesos de multa a raó de 12€ diaris, per uns fets que es remunten a la lluita pels dos dies de descans setmanal. Tot i haver perdut el judici, TMB segueix insistint en la seva campanya de repressió laboral i judicial. L’acusació també va contra en Josep Garganté, membre de la CGT i de la CUP de Nou Barris, on resideix. Davant d’això, els i les treballadores andreuenques i d’arreu hem de mostrar la nostra màxima solidaritat.

Cal tenir present que això només acaba de començar, tant pel que fa al procés de construcció d’aquest nou espai de lluita, com per la repressió que vindrà. Si seguim en la correcta línia de mobilització (assemblees, acampades, etc.) i de desobediència (aturant desnonaments o el parlament, etc.) que fins ara s’ha dut a terme, caldrà anar sumant esforços: ens cal la màxima coordinació entre les diferents assemblees populars que, arreu de Barcelona i dels Països Catalans, qüestionen de socarrel les bases d’un sistema capitalista injust per essència.

Si és cert que “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”, caldra activar tots els mecanismes, dotar-nos de totes les eines al nostre abast i treballar en la defensa dels drets socials que tants esforços i sacrificis van suposar als i les treballadores del nostre país i d’arreu del món. L’autodefensa, doncs, s’imposa com el camí a seguir, i un primer pas per preparar una ‘tardor calenta’ és la vaga general!

Comprometre’s ara és organitzar-se i lluitar!

Sant Andreu de Palomar, Juny 2011. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org

Compartir: