La reestructuració capitalista i el sistema-món. Wallerstein. 1995.
Conferència magistral en el XX Congrés de l’Associació Llatinoamericana de Sociologia, Mèxic, 2 al 6 d’octubre de 1995. Celebrem el XX Congrés d’ALES i discutim les perspectives de la reconstrucció de l’Amèrica Llatina i del Carib. No és un tema nou. Es discuteix a Amèrica Llatina des de 1945, si no des del segle XVIII. Què Seguir llegint «La reestructuració capitalista i el sistema-món. Wallerstein. 1995.»
La segona declaració de l'Havana. El poble de Cuba. 1962
Després de 3 anys, la revolució cubana, que havia estremit tota Amèrica, es dirigia a aquesta per cridar-la a la necessària revolució. Un text que, com el Manifest Comunista de Marx i Engels, explica la història dels oprimits i, alhora els crida a fer la seva història. A la vetlla de la seva mort, en Seguir llegint «La segona declaració de l'Havana. El poble de Cuba. 1962»
Antipatriòtic? . James Connolly
En tots els països del món on el socialisme hi ha arrelat els seus defensors es troben amb l’objecció que llurs doctrines són “apatriòtiques”, que el socialisme és una idea forastera. Ja siga a Irlanda, Alemanya, França, Amèrica, Anglaterra, Rússia, Itàlia o a qualsevol altre país trobem que els enemics del socialisme insisteixen sobre aquest Seguir llegint «Antipatriòtic? . James Connolly»
El partit comunista. Antonio Gramsci. 1920
El moviment proletari, en la seua fase actual, tendeix a realitzar una revolució en l’organització de les coses materials i de les forces físiques; els seus trets característics no poden ésser els sentiments i les passions difusos en la massa i que sotmeten la voluntat de la massa; els trets característics de la revolució proletari Seguir llegint «El partit comunista. Antonio Gramsci. 1920»
Democràcia obrera. Antonio Gramsci. 1919
Un problema s’imposa avui damunt tot socialista que sente viu el sentit de la responsabilitat històrica que incumb a la classe treballadora i al partit que de la missió d’aquesta classe representa la consciència crítica i operant. Com dominar les immenses forces socials que la guerra ha desencadenat? Com disciplinar-lo i donar-li una forma política Seguir llegint «Democràcia obrera. Antonio Gramsci. 1919»
El socialisme i l'home a Cuba. Ernesto "Che" Guevara. 1965
Benvolgut company*: Finalitzo aquestes notes en viatge per Àfrica, animat pel desig d’acomplir, tot i que tardanament, la meva promesa. Voldria fer-ho tractant el tema del títol. Crec que podria ser interessant pels lectors uruguaians. És habitual sentir de boca dels portant-veus capitalistes, com a argument en la lluita ideològica contra el socialisme, l’afirmació que Seguir llegint «El socialisme i l'home a Cuba. Ernesto "Che" Guevara. 1965»
El Sinn Féin i el socialisme. James Connolly. 1908
Sinn Féin. Aquest és un bon nom pel nou moviment irlandès del qual tan hem sentit a dir darrerament. Sinn Féin, o en anglès, Ourselves [Nosaltres Sols]. És un bon nom i un bona consigna. És essencial pel succés de qualsevol partit, o de qualsevol moviment, que crega que porta en si mateix tot el Seguir llegint «El Sinn Féin i el socialisme. James Connolly. 1908»
Imperialisme i socialisme. James Connolly. 1899
Com a socialistes – i per tant desitjosos a tothora de posar qualsevol influència que tinguem del costat de les forces que treballen més directament pel socialisme – tot sovint ens ha disgustat el veure en els escrits i discursos d’alguns dels nostres camarades estrangers una tendència a afavorir la Gran Bretanya en tots els Seguir llegint «Imperialisme i socialisme. James Connolly. 1899»
Arrelats!. James Connolly. 1902
El Partit Republicà Socialista Irlandès fou fundat a Dublin el maig del 1896. Sis treballadors assistiren al seu neixement. Els fundadors eren pobres, com la resta de la llur classe, i eren del tot allunyats de totes aquelles coses que se suposa que són essencials per reeixir. No tenien premsa de cap mena, la llur Seguir llegint «Arrelats!. James Connolly. 1902»
Socialisme i nacionalisme. James Connolly. 1897
A la Irlanda actual hi treballen tot un conjunt d’organitzacions que volen preservar el sentiment nacional dins els cors de la gent. Aquestes organitzacions, ja siguin moviments per la llengua irlandesa, societats literàries o comitès de commeracions, fan un treball de gran profit per aquest país en ajudar a evitar l’extinció de la preciada història Seguir llegint «Socialisme i nacionalisme. James Connolly. 1897»
Socialisme i nacionalisme irlandès. James Connolly. 1897
La vida pública d’Irlanda s’ha identificat generalment molt amb la lluita per l’emancipació política, de forma que, naturalment, l’aspecte econòmic de la situació ha rebut dels nostres historiadors i homes públics molt poca atenció. El socialisme científic es basa en la veritat que hi ha en aquesta afirmació de Karl Marx, que diu que, «la Seguir llegint «Socialisme i nacionalisme irlandès. James Connolly. 1897»
Sufragi femení i lluita de classe. Rosa Luxemburg. 1912
Títol original «Frauenwahlrecht und Klassenkampk», publicat a Frauenwahlrecht, Propagandaschrift zum II. sozialdemokratischen Frauentag, Stuttgart, 12. Maig 1912. «Per què no hi ha cap organització de treballadores a Alemanya? Per què hom sent tan poc del moviment de les treballadores?»Amb aquests mots introduïa una de les fundadores del moviment de dones proletàries a Alemanya, Emma Ihrer, una seua obra Seguir llegint «Sufragi femení i lluita de classe. Rosa Luxemburg. 1912»